La pluja daurada

Mireu-los que tranquils que van per la vida. Són els encarregats de gestionar els recursos públics, els que han de fer polítiques que solucionin els problemes i són capaços de mirar-se el panorama desolador que tenen al davant i com si res dir que o no hi poden fer res o fan tot el que poden. Nosaltres, simples i vulgars ciutadans sense les capacitats extraordinàries de les seves ments preclares, no ho entendríem si es dediquessin a explicar-nos com funcionen les coses, no arribaríem ni de bon tros a fer-nos una idea de la sofisticació del sistema.

Un sistema que han ideat ells mateixos i que a molts d'ells (no a tots) els ha servit per omplir-se les butxaques. Els que no ho entenen són ells, els que no han entès res són ells: ja no volem explicacions, ja no volem entendre per què la realitat que ens asfixia és la que és, volem que d'una vegada per totes s'arromanguin i facin alguna cosa, amb caràcter d'urgència perquè la situació ja fa temps que és d'emergència. Si algú té gana i demana que li donis menjar, no li serveix de res que li expliquis el perquè de la seva situació, les arrels profundes de la seva pobresa o les circums­tàncies que limiten les teves decisions, tot això no farà que tingui menys gana. Que ens mostrin gràfics d'atur, de precarietat i de macroeconomia no fa que hi hagi menys gent marginada, només serveix perquè s'espolsin els problemes dels empobrits, empobrits per les seves pròpies polítiques i no pobres de naixement. No han entès que dir-nos que les culpes són d'uns tercers més poderosos no soluciona res. I a sobre segueixen prenent-nos el pèl muntant teatres per netejar-se la imatge i aprofiten per tapar-se les vergonyes els uns als altres. No han entès res i segueixen fent com sempre per seguir als seus llocs de sempre, però no passa res, ja ho entendran quan posin les urnes. Les de debò, no les de cartró.