De les cendres a les reixes

En un sol programa, i d'una sola tacada, han aconseguit oficiar un doble respons. Han simultaniejat les cendres de Cayetana amb les reixes de la Pantoja. ¡Ah! En l'art de l'a-companyament fúnebre, els del Deluxe (T-5) són uns mestres. Van començar contraposant les imatges dels dos successos. Primer el fèretre de la duquessa («no importa la vida que hagin tingut els morts: ¡sempre surten a collibè!», deia amb sarcasme Enrique Jardiel Poncela), i immediatament després ens van col·locar l'estampa de la Pantoja -imatge virada en blanc i negre per afectar-nos més- entrant a Alcalá de Guadaíra, penal de dones. Sobre el fèretre de Cayetana, portat pels seus familiars i fidels, el Deluxe va escollir un detall musical: aquella sevillana que va popularitzar Bambino i que diu: «Se me va / lo que tanto tiempo yo he querido tanto / ¡se me va!». Sobre la Pantoja entrant al penal, van elegir un altre tema: aquella esgarrifosa saeta clàssica que van immortalitzar La Niña de la Alfalfa, Tomás Pavón i Manuel Centeno, aquesta vegada en l'angoixada versió de Salako i Tamajón: «Ahí, ahí, ahí presente lo tenéis / le escupen, le abofetean / y la sangre le chorrea por su carita divina». ¡Ahh! Van aconseguir un contrast demolidor: a la difunta duquessa li van posar l'alegria de la copla sevillana i, a la captiva tonadillera, el turment del calvari del Senyor. Tremendo.

Amb aquest preàmbul musical no era difícil sospitar quina melodia entonarien els acompanyants del seguici, allà presents. Sobre Cayetana va abundar l'afalac i l'adulació. Sobre els seus marits va ser una altra cosa. Deia Jimmy Giménez-Arnau: «El seu segon marit, Aguirre, va ser el pitjor. Mai va ser capaç de reconèixer que era homosexual i, a més, escrivia versos fastigosos». I María Patiño va afegir: «Alfonso Díez una vegada se'm va presentar a l'AVE. Semblava un cavaller medieval. ¡Parlava en vers!». O sigui que el viudo Díez, duc consort per poc temps, va rebre tendresa i reconeixement.

Notícies relacionades

Incendiar l’Estat de les autonomies

Un Pujol de cine

Amb la Pantoja va ser Mila Ximénez la més guerrera. Deia: «Em nego que el seu ingrés a la presó es doni com si fos una senyora en fase terminal. És una delinqüent i és on ha de ser». ¡Ahh! Chelo García-Cortés i Raquel Bollo, com era d'esperar, es recargolaven de dolor.

Curiós exercici televisiu. Han posat a la mateixa cassola les cendres de la duquessa i les reixes carceràries de la tonadillera. Els ha sortit un xou entre paorós i folklòric.