Hipocresies i demagògia

Hipòcrites són tots aquells que, portats per la indignació o per les cançons enganxoses dels populistes, ens fan creure que el nostre país és, políticament, una fossa sèptica. I disculpin-me si els ofenc. Els nostres representants polítics no estan fets de matèria orgànica diferent de la nostra ni pateixen una laxitud moral VIP. ¿O potser la resta de la societat espanyola, on l'economia submergida suposa el 30 % del PIB, està formada per ciutadans virginals? És indignant saber que mentre uns complim, altres no s'estan de res, sigui cobrant l'atur indegudament, no pagant l'IRPF o l'IVA, emportant-se comissions per derivar serveis professionals o obres públiques, o gastant els diners de tots amb targetes black.

En el terreny polític han de canviar els partits, el Tribunal de Comptes, la llei electoral, la de contractes de l'Estat, la de finançament de partits, la d'enjudiciament criminal, el Codi Penal i els tribunals. Aquestes mesures necessiten de la col·laboració del PSOE, el dels set milions de votants, tot i que això faci passar angúnies a la seva federació andalusa. En la nostra societat, ¿què? ¿Canalitzarem la indignació en reconstrucció?, ¿aprofitarem l'oportunitat per millorar i madurar, abandonant el recurs infantil de culpar l'altre dels nostres mals?

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Aquest país necessita valents, persones capaces de dignificar i regenerar la política com a servei públic i també altres ciutadans capaços de desenvolupar el seu cicle vital i professional sense que els diners siguin la finalitat mateixa de la vida.

Comparteixo amb vostès aquesta reflexió conscient que és anticomercial, i que amb ella sumo una batalla més perduda, però em preocupa la hipocresia perquè, convertida en demagògia, impedeix que progressem. Les dades que s'estan analitzant sobre l'última enquesta del CIS indiquen aquesta regressió a la demagògia.