Doña Blanca i el cregut

El fitxatge d'Ángela Molina ja està fent el seu efecte a Velvet (A-3 TV). El seu paper es dosifica, però cada vegada que entra en escena omple la pantalla. És una actriu d'una personalitat rotunda. Juntament amb Aitana Sánchez-Gijón (Doña Blanca), s'erigeixen en les dues grans actrius d'aquesta telesèrie. Parlant de Doña Blanca, cal ressaltar el meditable i punyent diàleg que va tenir lloc en l'episodi d'aquesta setmana. Ella segueix interpretant molt bé el paper de severa governanta de les cosidores, però a les nits es desmelena i s'endú al llit Max, un jovenet que tot el que té de pollastre ho té de cregut. Creu, en la seva imberbe prepotència juvenil, que Doña Blanca està penjadeta d'ell. I l'altre dia, quan estaven al llit, ella li diu: «Aixeca't i vés-te'n, que jo dormo sola». ¡Ahh! La criatura, que no entenia res, es va imaginar que l'hi deia perquè no havia quedat satisfeta. I es va disculpar: «He anat massa ràpid, ho sento». Llavors Doña Blanca, mirant-se'l com qui es mira un animalet domèstic, li va respondre: «Quina tonteria. Ràpid, lent, la velocitat no té importància. ¿Saps per què? Perquè tu i jo no anem enlloc». ¡Ah! No sé si Max ho deu haver entès. Per a ella, ell és com acceptar pop com a animal de companyia.

EVA A SIBÈRIA 

Notícies relacionades

Incendiar l’Estat de les autonomies

Un Pujol de cine

EVA A SIBÈRIA Ho vam passar malament l'altre dia veient com Eva Hache s'esforçava per arrencar somriures entre el món futbolístic (La Sexta, Gala de premios de la LFP). La platea era plena d'estrelles de la pilota, i Eva, com a presentadora, intentava fer-los passar una estona divertida a base de comentaris enginyosos amb doble sentit. No ho va aconseguir. La càmera anava pentinant aquell colossal i rutilant públic, i allò semblava Sibèria. Cares serioses, tenses, hieràtiques i inexpressives. Podríem pensar que Eva no va tenir una bona nit, i no va encertar en l'art de la ironia i del riure. Error. Després va sortir a l'escenari Dani Rovira i va passar el mateix. I després Santiago Segura, i les estrelles continuaven com estalactites. ¡Ah! El sentit de l'humor dels astres futbolers aquella nit va ser inversament proporcional a la quantia de les seves fortunes.

MARILÓ 

MARILÓ No va ser una entrevista el que li va fer Mariló Montero (Las mañanas de La 1) al marit de l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero. Va ser un sermó. El comminava, li exigia, que alabés la gestió d'Ana Mato i la del seu patètic conseller. Qui sap, potser Mariló aspira a càrrec: cap de propaganda de la ministra.