Rellotge biològic i cronòmetre empresarial

En cert sentit, la polèmica desencadenada fa poques setmanes a partir de les paraules pronunciades per la presidenta del Cercle d'Empresaris, Mónica Oriol, en el transcurs d'una taula rodona va tenir molt d'allò que als capellans preconciliars els agradava denominar «escàndol farisaic». Per més que després la protagonista de l'episodi invoqués el conegut recurs d'excusar-se dient que havia estat mal interpretada (costum molt arrelat entre nosaltres quan un personatge públic constata que la seva ficada de pota està assolint una perillosa repercussió pública), el cert és que les seves paraules estaven completament carregades de lògica. O, si prefereixen dir-ho amb altres termes, aquelles paraules poden ser jutjades de molt diferents maneres, però en cap cas com a contradictòries.

En efecte, el que va plantejar en la seva intervenció no era tant una valoració del lloc que ocupa la dona en l'esfera del treball o una consideració general sobre cap on hauria d'evolucionar l'actual estat de coses com una descripció de la situació, especialment des del punt de vista dels empresaris («prefereixo una dona de més de 45 o de menys de 25, perquè, com es quedi embarassada, ens trobem amb el problema», va ser la frase de la discòrdia). Convé recordar això per no respondre a plantejaments com els exposats per aquesta senyora amb una exhortació, per més benintencionada que sigui, a la paciència («el progrés és llarg i lent», es va poder llegir els passats dies en algun editorial) o amb una genèrica exhortació, de molt dubtosa efectivitat pràctica immediata, a un canvi de mentalitat (el conegut «la conciliació és cosa de tots», que també els agrada repetir a molts).

Però si l'estatut d'aquelles polèmiques paraules és merament descriptiu, com s'acaba d'indicar, la pregunta obligada llavors a continuació és: ¿aquelles paraules informen correctament de la realitat? L'embaràs d'una treballadora o, més en general, la seva condició de mare ¿és cert que genera de manera gairebé automàtica els problemes que tant semblen preocupar molts empresaris?

S'ha de dir que no sempre l'interès empresarial sembla xocar de manera frontal amb el del treballador. És probable que constitueixi una il·lustrativa expressió d'aquella aparent coincidència d'interessos la reivindicació del repartiment de les tasques domèstiques en el si de les parelles assumida per aquells empresaris que, per raó de l'activitat a la qual es dediquen, es veuen obligats a tenir moltes dones en la seva plantilla. Per a ells, el fet que els homes s'involucrin en totes les tasques familiars assumides fins ara en exclusiva per les dones (fonamentalment les relacionades amb l'atenció i la cura, sigui de nens o persones grans) es tradueix directament en beneficis econòmics (menor absentisme, etcètera).

No tinc gaires dubtes respecte al fet que la publicitada iniciativa d'Apple i Facebook de finançar la congelació d'òvuls a les seves empleades respon a la mateixa lògica. Per descomptat que les dues empreses han presentat la iniciativa en termes altruistes, en alguns casos fins i tot recorrent al vocabulari feminista més a l'ús. Així, en un comunicat d'Apple s'arribava a afirmar: «Volem empoderar [sic] les dones de la nostra empresa perquè puguin realitzar el millor treball de les seves vides al mateix temps que cuiden els seus i pugen les seves famílies».

Probablement la dada rellevant aquí és que les xifres d'ocupació femenina en el camp tecnològic es mantenen encara molt baixes (a Google, Twitter i Yahoo ronden el 30%), de manera que l'assenyalada iniciativa, tan benefactora en aparença, respondria al propòsit d'atraure i retenir el talent femení en un sector amb escassa presència de dones.

¿Tant HI FA això si el resultat és positiu per a les dones, podria plantejar algú? En tot cas, una resposta satisfactòria hauria de prendre en consideració també els perjudicis que se'ls pot estar causant. I el que és clar és que les iniciatives que comentem donen unes quantes coses per descomptades: que al temps de treball li correspon l'hegemonia sobre tots els altres, que l'organització de les nostres vides ha de gravitar sobre l'àmbit laboral i, sobretot, que el benefici dels empresaris és el valor inqüestionat i tot s'ha d'organitzar al voltant del seu servei.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

En aquest escenari a les dones no se'ls concedeix cap més opció que la d'adaptar-se a la lògica dominant. Per això s'ha anat deixant de parlar gradualment de la decisió sobre el moment en què preferirien ser mares. L'oferta ressenyada alimenta la ficció que elles conserven encara a les seves mans el disseny del seu futur, però no hi ha marge per a l'engany: la racionalitat amb què es regeixen les seves empreses no és benèfica sinó, en exclusiva, econòmica. Encara que tampoc crec que ningú a aquestes altures esperés que les coses podien ser d'una altra manera.

Catedràtic de Filosofia Contemporània (UB).