El preu de conèixer la tribu

«De viatjar per altres països, el que més m'agrada és conèixer la verdadera essència de la gent, la seva cultura, com viuen, menjar el mateix que ells, ser un més de la tribu». ¿Quantes vegades hem escoltat aquesta sentència? Potser nosaltres mateixos l'hem dit, i és que en la recerca de l'autenticitat som uns verdaders exploradors. Recentment, turistes allotjats en apartaments turístics manifestaven que volien viure l'autèntica Barcelona, la dels quarts de pis a prop del mar i del supermercat regentat per pakistanesos. De fet, també hi havia nous membres de la tribu al supermercat, lleugers de roba i de verb més entorpit.

Però anem al tema. ¿Què podem fer amb les vivendes privades destinades a usos turístics? Perquè, acceptem-ho, regular l'arribada de turistes ni és possible ni és legal, ni estem segurs que la nostra economia eminentment de serveis, que dóna prioritat el sector terciari, s'ho pugui permetre. Per tant, si volem atendre el fenomen de les vivendes turístiques, hem de centrar els esforços en dos fronts: el normatiu i el de les inspeccions i sancions.

Pel que fa al marc normatiu general, la llei de turisme de Catalunya diferencia els apartaments de les vivendes turístiques. Els primers estan integrats en edificis constituïts en la seva totalitat per aquest tipus d'apartaments i compten amb els corresponents serveis turístics. Al contrari, les vivendes turístiques solen ser pisos cedits pel seu propietari de manera reiterada -un mínim de dues vegades a l'any- per a estades de temporada -inferiors a 31 dies-, directament o mitjançant intermediaris i a canvi d'una contraprestació.

COM ES POT observar, la diferència entre les dues modalitats turístiques és més que notable i explica el perquè de l'auge de les vivendes turístiques, caracteritzades per una evident minoració de condicions per explotar-les (beneficiada a més per uns mecanismes de control de l'Administració insuficients i de difícil aplicació) i la dilució de responsabilitats de l'explotador, en perjudici dels mateixos usuaris del servei i els propietaris de vivendes veïnes.

L'Ajuntament de Barcelona està centrant els esforços en els districtes més sensibles, és a dir, l'Eixample i Ciutat Vella, restringint la concessió de noves llicències. En el cas de Ciutat Vella s'està impulsant un pla d'usos que exclou l'admissibilitat dels apartaments turístics, a la vegada que es condiciona la concessió de noves llicències per a vivendes turístiques a la baixa de vivendes turístiques preexistents i al fet que es reagrupin, en un termini de sis anys, en edificis únics.

Malgrat els bons propòsits de l'Administració, la situació actual és d'una clara opacitat: es desconeix amb exactitud el nombre real de vivendes turístiques que hi ha al mercat, si bé és fàcilment constatable que la xifra d'il·legals supera, i de llarg, les legalitzades. Aquesta situació té conseqüències d'ampli espectre: l'exercici d'una activitat de concurrència pública sense els mínims de qualitat requerits; l'opacitat tributària, és a dir, la falta de declaració dels ingressos obtinguts; i la competència deslleial respecte als agents turístics que actuen dins la legalitat.

Per respondre a aquesta situació, l'Ajuntament de Barcelona treballa en un nou marc jurídic d'àmbit municipal, havent suspès mentrestant la implantació o ampliació de vivendes turístiques a gairebé tota la ciutat.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

PEL QUE FA a les vies que l'ajuntament utilitzarà per regular aquest fenomen, és molt possible que es canviï l'actual sistema que obligava a adquirir una llicència preexistent i a donar-la de baixa per poder obtenir-ne una de nova. Aquest sistema, que en la pràctica ha suposat una prohibició de facto de la implantació de noves activitats, ha rebut un primer revés judicial per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha anul·lat parcialment el Pla d'Usos de Ciutat Vella. La sentència, encara no ferma, estableix que aquest sistema és una intromissió il·lícita en l'esfera dels particulars a l'obligar-los a renunciar a llicències legalment adquirides per poder obtenir-ne de noves, fins i tot sostenint que hi ha «altres mecanismes urbanístics» per aconseguir limitar o reduir l'excés d'establiments en aquest districte.

Encara és aviat per fer una valoració, però confiem que el nou pla especial regulador de vivendes d'ús turístic sigui capaç de trobar els mecanismes legals més adequats perquè aquest fenomen deixi de ser un problema per a alguns barris de Barcelona i, al mateix temps, se segueixi fomentant un turisme de qualitat.