La gestió dels horaris

¿Per què no tinc temps per a res?

La mala planificació de l'agenda laboral i personal ens fa ser menys eficients i més impulsius

3
Es llegeix en minuts
¿Per què no tinc temps per a res?_MEDIA_2

¿Per què no tinc temps per a res?_MEDIA_2 / FRANCINA CORTÉS

Una característica comuna a totes les persones, independentment de l'edat o del gènere, és la sensació de no tenir temps per poder fer totes aquelles activitats que ens agradaria fer. Ara bé, ¿estem realitzant una bona gestió del temps? ¿Depèn només de mi? Recentment s'ha celebrat la primera Setmana dels Horaris promoguda per la iniciativa ReformaHoraria.cat amb l'ànim de contribuir a la reflexió per racionalitzar els horaris de manera que ens permetin viure d'una manera diferent de l'actual i guanyar una mica més de temps. Un objectiu ben lloable per al qual els impulsors de la iniciativa ens hem marcat un pla d'acció de tres anys per aconseguir poder canviar els nostres horaris.

En realitat, el temps és un factor sistèmic, és a dir, que un problema en una de les nostres activitatspot afectar notablement una altra activitat que aparentment no tingui relació amb la primera. Per exemple, dormir menys hores del que és necessari afecta el nostre rendiment a la feina o en els estudis. Els experts plantegen dividir el temps en tres grans nivells interrelacionats entre si.

El primer nivell és el dels horaris de la societat. Són els horaris que fan referència als horaris comercials, de la televisió, del transport públic, de les escoles, dels hospitals... Són horaris marcats per convenis laborals o per lleis, per costums o per decisions privades amb ànim de lucre (els horaris dels partits de futbol, per exemple). La qüestió és que són horaris que tenen un impacte directe sobre tots nosaltres i incideixen en el nostre comportament. Per exemple, som el país d'Europa que emet les notícies més tard a la nit i el país que comença i acaba el prime time de la televisió també més tard; un altre exemple: malgrat creure en l'estalvi energètic del canvi d'horari d'estiu i hivern mantenim el fus horari canviat des de fa set dècades i no es pren cap decisió sobre el tema malgrat el reconeixement per part de tots els experts de la situació insòlita en què vivim.

El segon nivell és del temps de feina. L'horari i el calendari laborals són factors que afecten el cicle vital de les persones en la seva vida quotidiana, però el mercat laboral continua sent molt rígid respecte dels horaris. La situació de crisi i els nivells de desocupació no faciliten poder canviar de feina, encara que les necessitats de temps de les persones canviïn amb l'edat (no és el mateix tenir 20, 30, 40 o 50 anys, o tenir o no tenir fills...). Les persones demanem poder conciliar la vida professional i la personal mentre que les empreses, en canvi, necessiten poder adaptar-se a la demanda sent flexibles i competitives en costos. Aquestes dues demandes dispars generen una situació de conflicte que provoca uns costos en molts casos difícils de percebre. La flexibilitat de l'horari laboral és un impulsor clau per sortir de la crisi, i així ho demostren els canvis legislatius que hem tingut en els últims dos anys que permeten augmentar les possibilitats de flexibilitzar l'horari. Això implica que l'atenció personalitzada s'ha convertit en fonamental, i això ha suposat en els últims anys un augment de la complexitat del procés de gestió dels horaris i el calendari laboral, que s'ha d'afrontar qualificant el personal involucrat a gestionar i dissenyar horari. Les millores dels processos de gestió d'horaris flexibles permeten obtenir importants beneficis econòmics i qualitatius, dels quals podem destacar la reducció de costos, l'augment de l'equitat, la reducció del temps dedicat als àpats i del presencialisme i afavoreix les polítiques d'igualtat i les accions de conciliació. Disposar d'horaris personalitzats contribueix sens dubte a l'atracció i retenció del talent en la nostra organització.

El tercer nivell és el dels horaris de les persones. Tots demanem facilitats per poder conciliar, però una mala planificació de la nostra agenda tant professional com personal afecta negativament el nostre temps disponible. Les interrupcions contínues, la priorització incorrecta o el mal ús de la tecnologia (¿qui no utilitza el mòbil per a temes personals o d'oci en hores de feina o de classe?) tenen un efecte negatiu sobre el resultat esperat: som menys eficients (ens quedem més temps del necessari a la feina), i som més impulsius (tot és urgent o immediat). Ara bé, si acceptem que el temps és un factor sistèmic, o canviem els tres nivells citats a la vegada o em temo que d'aquí tres anys seguirem tots com estem ara. La decisió està necessàriament a les mans de tots, i el compte enrere ja ha començat.

Notícies relacionades

Professor de la Facultat d'Economia

i Empresa de la UB.