En agraïment als mestres

De totes les peces d'un sistema educatiu la fonamental són els professors. Ells són referents per als alumnes, transmissors de coneixements, valors i actituds. Tot i això han vist empitjorades les seves condicions laborals en els darrers temps. Abans de la crisi ja s'havia iniciat una campanya de desprestigi dels mestres, centrada sobretot en el seu horari laboral i el calendari escolar. Davant la dificultat de moltes famílies de poder conciliar la jornada de feina amb la lectiva dels fills, la gent allunyada del món educatiu va començar a pensar que era del tot injust que ells treballessin tot l'any i els mestres, en canvi, tinguessin dos mesos i mig de vacances. Aquest discurs que emergia sobretot quan la logística familiar es veia afectada pel temps de descans dels fills, es va estendre també als mitjans de comunicació i es va anar convertint en una queixa recurrent. Poques vegades s'esmentava el fet que els professionals de l'educació necessitaven preparar-se el curs i formar-se i que un gruix important d'aquest col·lectiu, de fet, hi acaba dedicant moltes més hores de les que la seva nòmina reflecteix.

La forma més efectiva de desmuntar aquest prejudici hauria estat col·locant un sol d'aquests pares en la tasca del mestre una setmana, només una setmana, per tal que pogués comprovar la càrrega que aquest ofici suposa. Però la bola es va anar fent més gran i va permetre que en iniciar-se la davallada econòmica tothom veiés amb bons ulls les retallades als funcionaris en la mesura que privilegiats pel sol fet de tenir la feina assegurada. A banda d'això, les condicions laborals dels interins i substituts han estat cada cop pitjors i no sembla, ni de bon tros, que des de la conselleria siguin conscients que el tresor més preuat en termes d'educació no és la immersió, sinó els mestres que la fan possible.