Els diners són de Michael Jackson

Joaquín Reyes ha sortit disfressat de Pujol (La Sexta) i ha confessat a la ciutadania en general, i a tot Catalunya en particular, que ell en realitat és un nen robat, i que l'herència rebuda i oculta tants anys és de Michael Jackson. ¡Ahh! Després de les vacances han tornat els d'El intermedio amb el seu humor corrosiu sobre l'ardent actualitat de l'exhonorable. L'exercici de Joaquín Reyes ha estat divertit i per morir-se de riure. La caracterització, bona. El retrat de Jordi Pujol com a Jordi Soprano, un gest televisiu amb molta intenció amagada. Però alerta amb l'excés de conya i de surrealisme despendolat. El camí cap a la chirigota pot acabar diluint la vitriòlica càrrega de profunditat, corrosiva i implacable, que tota bona sàtira ha d'albergar. Per cert, Paco Marhuenda, director de La razón, va donar ahir a Más vale tarde (La Sexta) una nova notícia esgarrifosa sobre aquest clan tan familiar: «Fins i tot exigien que els paguessin comissió per cada vacuna de la sida que es donava a Catalunya».

Notícies relacionades

Reforma de l’administració

‘Política fan’ mentrees menja crispetes

AIGUA GELADA .- M'afegeixo al que han advertit molts opinadors a les pàgines d'EL PERIÓDICO, i també articulistes en altres mitjans de comunicació, sobre aquest espectacle al qual s'han acollit tants famosos de llançar-se per sobre una galleda d'aigua gelada. Si volen ajudar en la lluita contra l'Esclerosi Lateral Amiotròfica, menys fer-se la fotografia llançant-se aigua i més ajudar econòmicament la causa. En aquest sentit, Pablo Motos, que va tornar dilluns amb el seu espumós parc infantil El hormiguero (A-3 TV), va tenir una iniciativa ressaltable: va invitar el públic del plató a llançar-se la famosa galleda d'aigua per sobre amb l'advertència que donaria 100 euros per cada un que es mullés. Inclòs el mateix Motos, va aconseguir 68 participants. O sigui, El hormiguero va estendre un xec de 6.800 euros per a la causa de l'ELA. Bravo.

PARAULES QUE VOLEN .- En la reemissió del reportatge documental sobre la gira de Serrat i Sabina per Llatinoamèrica que va oferir La 2 dilluns a la matinada, vaig atrapar un instant extraordinari. Eduardo Galeano els va rebre a casa seva, a l'Uruguai, i els va explicar: «Un dia, una nena de 10 anys em va dir que no llegia perquè les paraules estaven immòbils, quietes, als llibres. Preferia escoltar música perquè les paraules volaven». ¡Ah! Quina reunió més lúcida la de Serrat, Sabina i Galeano.