Editorials
Malnutrició infantil, esplais i crisi
No fa falta recordar les estadístiques de l'Unicef, que calcula en uns 400.000 els nens catalans que viuen per sota del llindar de pobresa, per saber que aquest és un problema greu de la nostra societat. Si la crisi actual s'està acarnissant, com sempre al llarg de la història, en els més febles, els menors són els febles entre els febles, no tan sols perquè tenen molta menys capacitat de resistència que els adults davant l'adversitat, sinó perquè les dificultats que pateixin en els anys crítics de la seva formació els marcaran per a tota la vida, a vegades de manera dramàtica. Per això se'ls ha de donar atenció prioritària. I per això han de ser especialment benvingudes iniciatives com les d'unes desenes de municipis catalans que aquest mes d'agost inclouen un dinar en les activitats estiuenques que organitzen en esplais i centres d'oci per als menors en risc d'exclusió social.
Aquests plans per pal·liar la malnutrició infantil confirmen per enèsima vegada que l'Administració local es veu obligada a afrontar, per la seva proximitat als ciutadans i malgrat l'escassetat de recursos, problemes socials de primer ordre en els quals haurien d'intervenir amb rapidesa i eficàcia instàncies superiors. Els ajuntaments són la ventafocs del poder públic a Espanya, però la seva capacitat de resposta continua sent determinant en casos com aquest. Com també resulta igualment encomiable la tasca de les oenagés que continuen estant al peu del canó durant el mes d'agost al costat dels més desafavorits.
Són justament aquests grups altruistes els que han proposat que aquests plans estiuencs contra la malnutrició infantil es desenvolupin en esplais i no a les escoles, com sí que va passar l'any passat. Argumenten, segurament amb raó, que d'aquesta manera els menors tenen una sensació de vacances que no tindrien si seguissin anant al centre escolar com la resta de l'any. Però aquest criteri no pot servir per tranquil·litzar consciències i donar per normalitzat socialment el problema: s'ha de celebrar que els nens de famílies necessitades puguin tenir aquest mes d'agost un entorn millor, però aquesta assistència bàsica no pot ser vista com una cosa natural derivada d'un fet inevitable davant del qual ens hem de resignar. Aquest i altres danys que pateix el teixit social són fruit d'un repartiment molt desigual i injust de les càrregues de la crisi. No ho hem d'oblidar, sinó que ho hem de combatre.
