Més enllà del debat, una realitat

És innegable: el debat sobre la regularització del cànnabis s'ha obert de bat a bat. I s'agraeix des de fronts molt diversos. Poder parlar obertament, més enllà de ser saludable, és urgentment necessari. Com passa amb qualsevol tema d'actualitat, tothom opina, des d'aquells que tenen un coneixement tècnic i científic fins a aquells que sorprenentment saben parlar de tot. Psiquiatres, antropòlegs, preventòlegs, sociòlegs, però també periodistes, contertulis, polítics o usuaris consumidors.

¿Punts de vista? De tota mena. ¿Evidències científiques? De tots els colors; algunes semblen ben clares i admeses per tothom, i altres generen grans discussions. Però el que sí que és real i s'hauria d'afrontar amb certa celeritat és la realitat actual, l'existència d'un nombre important de consumidors que per minimitzar problemàtiques de diferents tipus s'estan organitzant i associant en els anomenats clubs cannàbics.

De clubs n'hi ha de diferent tipus, com en tots els gremis, però n'hi ha molts amb voluntat de fer les coses bé, d'implicar-se en la reducció de riscos dels seus usuaris, de participar en la millora de les condicions dels consumidors, de defensar els seus drets i d'intentar evitar que una cosa que hauria de ser un plaer o l'alleujament de la simptomatologia d'una malaltia, el consum de cànnabis, es converteixi en un problema.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

I és necessari que donem una resposta a aquesta realitat, ja sigui a nivell de l'Administració, regulant-ne l'existència, com a nivell professional, participant i definint estratègies d'intervenció específiques pels clubs en termes de prevenció i reducció de riscos i danys. No només hauríem de recolzar els que volen fer les coses bé, aquells que es preocupen que no se'n faci un abús i que no tenen un afany de lucre ni de proselitisme, sinó també donar-los eines i recursos per poder actuar de la millor manera possible.

Últimament s'ha assenyalat el risc que Barcelona o Catalunya es converteixin en un destí del turisme del porro. De moment aquesta afirmació sembla una exageració, d'aquelles que probablement surten a l'estiu, quan no hi ha notícies reals destacables. També s'ha de dir que a Amsterdam fa dècades que passa i no ha suposat cap problema. No es pot dir el mateix del conflicte que està suposant aquí el turisme basat en l'alcohol. Però estem d'acord que ara mateix això s'hauria d'evitar i les mateixes associacions cannàbiques serioses ho reclamen de manera insistent. Poques vegades hem vist el sector de l'alcohol i el tabac realment implicat en la promoció de la salut. Ara, amb el tema del cànnabis, tenim aquesta oportunitat i hauríem d'exigir el dret a participar. O ens arremanguem o arribarem tard una vegada més.