L'Ebola, lluny malgrat tot

El nom del virus Ebola prové del riu d'aquest nom que hi ha a prop del poblat de Yambuko, on el 1976, al Zaire devastat per la dictadura de Mobuto Sese Seko, es va declarar el segon brot documentat de febre hemorràgica per aquesta infecció. El virus es transmet per contacte directe entre persones, i per tant les condicions de vida i dels serveis sanitaris determinen la rapidesa i el patró de propagació. El fet que habitualment els brots estiguin geogràficament focalitzats i l'alta letalitat de la malaltia, no obstant, fan que aquests brots tendeixin a autolimitar-se aviat. En qualsevol cas, les seves sobtades aparicions, la falta de tractament i el dramatisme dels símptomes han convertit aquesta infecció en el paradigma de l'epidèmia perfecta moderna i ha inspirat nombroses novel·les i pel·lícules, com el supervendes The Hot Zone (Zona caliente en la versió castellana), del 1994, sobre els hipotètics orígens del virus, i la pel·lícula Outbreak (Esclat en la versió catalana), del 1995, on una sèrie d'infortunis -incloent-hi secrets militars sobre la guerra biològica- provoquen un brot de febre hemorràgica en un poblet de Califòrnia.

L'actual brot és especial per l'amplitud  del territori involucrat, que de moment inclou quatre països de l'Àfrica Occidental (Sierra Leone, Libèria, Guinea i Nigèria), i amb 1.848 casos detectats i un 54% de letalitat ja és el més greu de tots. Per disminuir-ne l'impacte, les úniques mesures de què disposem actualment són les bàsiques de salut pública: sistemes d'alerta, estratègies d'educació i comunicació, detecció precoç dels casos, establir zones de quarantena per a persones i poblacions potencialment exposades i disposar d'un bon sistema assistencial per recolzar els malalts amb seguretat per als professionals. El fet que el 9 d'agost l'Organització Mundial de la Salut (OMS) considerés l'epidèmia una «emergència de salut pública internacional» hauria d'ajudar a mobilitzar la voluntat política i els recursos per implementar aquestes mesures, però en el context on s'està produint l'epidèmia no és fàcil. Les condicions sanitàries són dolentes, i establir la quarantena d'àmplies zones és logísticament difícil; el tancament de fronteres i les restriccions de vols comercials tenen importants conseqüències socials i econòmiques. Són decisions difícils, però l'OMS les hauria d'haver pres abans. Ara, el futur del brot dependrà del nombre de països finalment afectats i de la capacitat sanitària i logística que es generi en l'àmbit local.

L'Ebola és mediàtic perquè genera por, i en definitiva Occident se segueix preguntant si l'epidèmia pot arribar fins aquí. A més, el fet que sigui la primera vegada que es repatrien malalts als Estats Units i a Europa ha fet que aquestes operacions hagin tingut una impressionant cobertura en els mitjans de comunicació. Però, en definitiva, es tracta d'aplicar els procediments de seguretat biològica que tots els països han de tenir preparats, amb instal·lacions adequades, equips formats i protocols assajats. Tenim la tecnologia i la capacitat organitzativa perquè no hi hagi problemes. Per això s'ha d'estar alerta, però evitant l'exhibicionisme, que en cap cas contribueix a comunicar el baixíssim risc de transmissió que tenim aquí.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Malgrat la mort de Miguel Pajares -una persona gran i amb la malaltia avançada-, sabem  que en el nostre context sanitari les probabilitats de sobreviure a la malaltia són molt més elevades. Per això aquests dies seguirem posant l'èmfasi en la possibilitat de disposar d'un tractament o una vacuna eficaços -que de moment generen més incògnites que respostes-, però tornarem a oblidar que la principal causa dels brots d'Ebola (com del milió i mig de morts anuals per tuberculosi, una infecció, recordem-ho, que es cura amb antibiòtics) són les extremes condicions de pobresa i la debilitat dels sistemes d'educació i salut de les poblacions afectades. Excepte les poques infeccions que són potencialment eradicables, la realitat s'obstina a dir-nos que, fins i tot disposant d'eines biomèdiques eficaces i barates, aquestes tenen poc impacte si no millora el context econòmic i social.

Tot apunta que aquest brot s'allargarà encara uns quants mesos i que el nombre de morts seguirà pujant. És probable que s'arribi a detectar algun viatger internacional afectat i que s'hagi de repatriar més occidentals, i fins i tot és possible que ens adonem que en un món globalitzat les fronteres no són tan contundents com solien ser-ho, i que per tant les extremes desigualtats ens perjudiquen a tots. És possible, però en tot cas ho farem des de la comoditat de saber que a pesar de tot, per moltes raons, l'Ebola segueix estant lluny.