Crítiques a les decisions judicials

Hi ha comentaris o declaracions fets per determinats personatges que ja desqualifiquen a qui els fa, però a més demostren que la seva sensibilitat social i el seu nivell intel·lectual estan a la mateixa alçada. Recordem que fa dos anys hi va haver un sonor «que es fotin» expressat per una diputada del PP mentre el president del Govern anunciava mesures de retallada de les prestacions per atur. Nombroses expressions s'han produït durant aquest temps, l'última de les quals és la del president de la CEOE Juan Rosell en el curs d'estiu de la Fundació FAES, laboratori d'idees del PP, dient que amb la crisi hi ha moltes mestresses i mestressos de casa que s'apunten a l'atur per veure si cobren algun subsidi.

Aquesta, però, no va ser l'única perla que va deixar anar, n'hi ha altres que mereixen ser tingudes en compte. Concretament Rosell va dir que els jutges no tenim molt clar el que diu la reforma laboral. Potser el que pretén és que abans de dictar una sentència li truquem a ell o a qui designi i li demanem com interpretar una norma en un supòsit concret, o simplement la seva opinió sobre el tema.

El comentari no hauria de preocupar-nos gaire si veritablement fos aïllat, però en els últims temps les virulentes reaccions a decisions judicials des de determinats sectors ja s'estan prodigant amb més freqüència del que seria normal. A tall d'exemple podem destacar les ferotges crítiques a les sentències dels processos de Telemadrid, Canal 9, Panrico... Això em recorda una altra sortida de to d'un personatge públic com és la ministra Báñez que ara també fa un parell d'anys va dir que li feien més por els jutges que els senyors de negre, en referència als membres de la troica comunitària (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional). Però més recentment l'informe de l'OCDE sobre la reforma laboral del 2012 deia clarament que s'havia de reduir el paper dels jutges en els acomiadaments per causes econòmiques. O encara més pròxim en el temps ha estat l'FMI, que afirmava literalment que l'èxit de la reforma depèn de la seva aplicació i que l'eficàcia de les reformes es veu menyscabada per una interpretació restrictiva per part dels tribunals.

Aquestes crítiques a les decisions judicials no són innòcues, sinó que són autèntiques desqualificacions al paper del poder judicial en un Estat democràtic, que té com a missió la garantia del compliment de la legalitat aplicada a cada cas concret, com també remoure els obstacles que impedeixen la garantia del sistema de drets i llibertats. El to emprat en les consideracions fetes sobre el paper dels jutges en l'aplicació de la reforma laboral sorprèn per la lleugeresa dels plantejaments, per no dir fal·laç, en tant que es descarrega sobre els jutges la responsabilitat de l'efectivitat de la reforma laboral en matèria d'acomiadaments, i per extensió en altres matèries, com la valoració dels contractes temporals, la mobilitat i modificació de les condicions de treball, o la no aplicabilitat de clàusules dels convenis en determinats supòsits.

És usual utilitzar estadístiques sobre el nombre de procediments per acomiadament que han vist els jutjats socials o Tribunals Superiors de Justícia, les sentències dictades, i el sentit del pronunciament, però en cap moment diuen si han estat reclamacions contra extincions de contractes temporals celebrats fraudulentament, si han estat per acomiadaments verbals o per carta, ni tan sols si l'empresa ha comparegut a l'acte del judici, o la prova que s'ha aportat al judici, o si es tracta d'un comiat reconegut en la mateixa carta com a improcedent i en el qual es discuteixen aspectes col·laterals a la mateixa decisió extintiva; com tampoc hi ha dades sobre el nombre total de treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació i que no han estat impugnats judicialment.

Notícies relacionades

Guanyar versus governar

Les veus de les víctimes

És evident que la crítica a les decisions dels jutges entra dins del funcionament de l'Estat democràtic, així com de la transparència del Poder Judicial, però lluny d'això, la insistència en aquest debat implica posar en qüestió la funció jurisdiccional i la independència els jutges, i que finalment es percebi per l'opinió pública que dels jutges són uns llastos per a l'efectiva recuperació econòmica del país, ja que es genera una desconfiança acrítica sobre el nostre estament i sobre les decisions que es puguin prendre en el marc els processos judicials. Es prejutja així l'actuació dels jutges i es crea el dubte sobre els criteris d'imparcialitat i submissió a l'imperi de la llei que fonamenten les seves decisions.

Potser és això el que es pretén i d'aquí que la crítica no sigui el le­gítim exercici del dret a opinar ­sobre l'actuació dels tribunals, sinó una desqualificació ideologitzada dels tribunals laborals i un intent d'eliminar-los per instaurar un model de relacions laborals on les persones siguin mercaderies sotmeses a les lleis del mercat i on la dignitat i els drets fonamentals no siguin uns valors que co­titzin.