Faltava Torrente

Amb un bon arxiu es poden fer meravelles. I TVE el té, això és indiscutible. No és la primera vegada que aquesta gran tele pública se submergeix en el seu colossal magatzem per rendibilitzar els milions de moments televisius que s'hi guarden. En aquesta ocasió (Viaje al centro de la tele), ens han afegit un plus: han contractat Santiago Segura perquè posi la veu, l'al·locució, dels moments que han seleccionat sota el títol Queremos un hijo tuyo. O sigui que aquest primer capítol l'han dedicat als ídols de l'espectacle -bàsicament cançó i cine- amenitzats amb pinzellades de Segura.

Ha estat fluixet el guió que li han escrit. Volien ser frases enginyoses i atrevides, però els han sortit una mica cursis. Ser gamberros i, al mateix temps, correctes és impossible. Posem-ne algunes. A la vista del look del grup noruec dels 80 A-HA, recitava Segura: «De cop i volta m'han vingut ganes d'adoptar un caniche». Davant la colossal pluja de calces i sostenidors que li va sobrevenir a Jesulín a Aranjuez, el 1994, va exclamar amb enveja: «¡Que bonic que és que una dona et rebi amb les calces a la mà!». I davant les imatges de David Hasselhoff, sense el seu cotxe fantàstic, i a l'estil cantant (Sábado noche, 1987), va dir: «Quan Kitt (el cotxe) va sentir cantar el seu propietari, va demanar anar al tallar de desballestament».

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

El que dèiem: dents de llet, guió fluixet. Siguem justos: l'abocament d'imatges de l'ahir televisiu sempre entreté molt. El moment de Júlia Otero amb el rei dels llits Lorenzo Lamas (La luna, 1989) quan ella li va preguntar quines eren les seves mesures ocultes, i al dir-li ell que el seu peu era talla 41, Julia va respondre, simulant desil·lusió: «Vaja, no el té vostè tan gran com jo imaginava»; o aquell altre de Merceditas Milá amb Imanol Arias i Antonio Banderas (El martes que viene, 1990) en què els va dir, subjugada, gairebé fosa: «¿Vos­altres sabeu per què els agradeu tant a les ties?»... ¡Ahh! Van ser moments magnífics. Ens demostren que avui la tele ha perdut la picardia de l'enginy. S'ha evaporat l'eloqüència entremaliada i subtil.

Tot i ser un revival amè, va tenir poca audiència (9,7%). Home, si el guió que recitava Segura l'hi haguessin encarregat a Torrente, hauria estat diferent. Per exemple, veient aquella tremenda nit de Sabrina (Nochevieja,1987), segur que Torrente hauria dit: «Chavalota, faria amb tu més coses que les que feia McGyver a Bricomanía».