Editorials

Gowex, un altre escàndol borsari

1
Es llegeix en minuts

El mercat borsari espanyol va patir el cap de setmana passat un nou cop a la seva imatge al món. L'empresa  Gowex, un dels estendards de la capacitat d'innovació tecnològica espanyola, especialitzada en wi-fi, admetia diumenge que havia falsejat els comptes durant els últims quatre anys i sol·licitava concurs voluntari de creditors. En el fiasco han quedat atrapats milers de petits accionistes. La presumpta estafa, que el mateix president de la companyia, Jenaro García, ha admès al reconèixer que els comptes havien estat falsejats, suposa un cop molt dur per a la credibilitat  del Mercat Alternatiu Borsari (MAB) en què cotitzen empreses de reduïda capitalització que volen expandir-se i tenen necessitat de finançament.

Notícies relacionades

El pitjor del que ha passat no és que un projecte innovador fracassi, sinó que rere la pantalla de la innovació s'amagui una estafa amb totes les lletres i que l'organisme regulador (MAB), l'empresa auditora dels comptes (M&A Auditores) i l'assessor (Ernst & Young) no hagin detectat les irregularitats en aquests quatre anys. Per a més escarni, ha hagut de ser una opaca firma d'anàlisi, Gothman City Research, especialitzada a localitzar empreses sobrevalorades perquè els hedge  funds  puguin apostar a la baixa (en curt), la que ha denunciat l'estafa de Gowex. No deixa de ser lamentable també que fins al moment que García es va veure atrapat i va reconèixer la falsedat, les firmes d'anàlisi tradicionals s'entestessin a posar la càrrega de la sospita en l'empresa forana, sense donar credibilitat al seu informe.

De males pràctiques n'hi ha hagut a tot el món i tots els temps, només cal recordar casos tan assenyalats com Enron (2001), Madoff (2008) o les valoracions que les ara implacables agències de ràting van donar a les hipoteques escombraries, en l'origen de la crisi iniciada el 2007.  D'aquestes i altres experiències de caràcter més local com el recent escàndol de Pescanova o la laxitud amb què es va permetre la comercialització d'un producte complex com les participacions preferents, hem d'extreure la conclusió que els reguladors i auditors no fan sempre la seva feina de manera correcta, ni assumeixen la seva responsabilitat en cas d'error. Una cosa és que invertir en borsa sigui un exercici de risc i una altra que es converteixi en un camp adobat per a estafadors sense control.