Decret llei 8/2014, un escàndol democràtic
Quan ja pensàvem que el PP no podia anar a més en el seu exercici absolutista del poder, en el seu abús dels Decrets Llei, el seu menyspreu al Parlament, en definitiva en la seva aversió genètica a la democràcia, arriba un altre divendres i el Govern aprova un altre Decret Llei, el 8/2014, que suposa un atac en tota regla a la democràcia parlamentària.
Que el PP és al·lèrgic a la democràcia participativa ja ho sabíem, però ara ens demostra que tampoc li agrada la democràcia representativa. De fet el molesta la democràcia i les seves regles.
Només així pot entendre's que avui aparegui publicat un Decret Llei que ocupa 172 pàgines del BOE, que conté canvis profunds que afecten almenys 6 Ministeris, que canvia radicalment unes 20 lleis i que impacta negativament en les competències de les comunitats autònomes.
Govern i PP pretenen que tot plegat es ventili en un termini de 5 dies amb una sola votació dijous al Congrés de Diputats. Amb l'agreujant que, al tractar-se d'un període no ordinari de sessions, la seva inclusió a l'ordre del dia es produirà a la Diputació Permanent de dimarts que ve, és a dir només 48 hores abans del seu debat.
El Decret Llei és una forma excepcional d'aprovar normes amb rang de Llei que per mandat constitucional requereix excepcionalitat i urgència. L'excepcionalitat s'ha convertit en normalitat. Durant aquesta legislatura s'han aprovat més Decrets Llei que Lleis Ordinàries. I si la urgència podia ser una justificació a l'inici de la legislatura, no sembla que es pugui mantenir com a norma avui.
El més greu és que totes aquestes reformes van en un verdader portaavions de Lleis que afecten a temes tan transcendents com:
L'accés de les PIMES a ajudes per a la inversió a l'exterior i la regulació de l'Institut de Crèdit Oficial
El Fons de finançament per a pagament a proveïdors a partir de préstecs a les Administracions Locals.
La declaració de municipis turístics i el seu impacte en la regulació dels horaris comercials i en les competències de les comunitats autònomes.
La llei del cine i la regulació del registre d'empreses de cinematografia i audiovisuals.
La regulació de les comissions a cobrar per les entitats i financeres en els pagaments amb targetes de dèbit i crèdit.
La reforma en profunditat de la regulació aeroportuària, de la seguretat aèria, de la fixació de tarifes, que a més suposa l'inici de la privatització d'AENA i dificulta els processos de descentralització de la gestió pública dels aeroports d'interès general.
La regulació de les operacions d'aeronaus civils de control remot (drones) amb tot l'impacte que això té en el terreny de la protecció de dades.
La Reforma de la Llei de seguretat aèria i de la distribució competencial.
Reforma de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, de recent creació i que cada vegada més es configura com un organisme de control governamental, quan hauria de ser un organisme supervisor independent.
Canvis en la regulació dels Ports de l'Estat i de les condicions d'inversió privada en aquest sector.
Una nova reforma del sector energètic -i ja són unes quantes- amb especial incidència en el sector gasístic, del seu règim de retribució, que a més obre la porta a un nou "dèficit de tarifa", en aquest cas en el sector gasístic.
Canvis en profunditat de la Llei d'Ocupació, de la Llei d'Empreses de Treball Temporal amb un impuls a la seva funció d'empreses privades de col·locació, de l'Estatut dels Treballadors, de la Llei d'infraccions i sancions a l'Ordre Social.
Posada en marxa de l'anomenat Pla de Garantia d'Ocupació Juvenil, que no garanteix ni feina ni formació i es limita a repartir subvencions a la contractació.
Reformes fiscals que afecten l'IRPF, Impost de Societats, Renda de Residents i Patrimoni que regulen aspectes que el PP s'ha negat a aprovar quan ho hem proposat altres grups parlamentaris i que es presenten ara, quan existeixen 4 avantprojectes de Llei que es discutiran com a Lleis durant la tardor.
La transferència de les funcions del Registre Civil als Registradors Mercantils, amb la seva consegüent privatització.
I per si no n'hi hagués prou, s'introdueixen un garbuix de canvis que afecten a la regulació de la carrera militar, les escales militars i de la Guàrdia Civil, sector ferroviari. Sense oblidar aspectes referits a la celebració dels 120 anys de Picasso.
Kafka no seria capaç de dibuixar un paisatge més kafkià. La majoria d'aquestes regulacions requeririen Lleis específiques, discutides per separat en cada una de les Comissions sectorials del Congrés.
Sens dubte no es tracta d'una nova potineria, es tracta d'evitar el debat social i polític sobre temes de gran transcendència. I a més es fa amb les trampes habituals: s'incorporen petites modificacions positives que són unes gotes en un immens oceà. I com sempre es fa amb la manipulació del llenguatge
En diuen reformes del que són negocis. En diuen liberalització del que és mera privatització. En diuen garantia del que no garanteix ni feina ni formació. En diuen Estat de Dret i no ho és, perquè s'han carregat la divisió de poders.
Notícies relacionadesAixí no és estrany que, davant aquestes cacicades, la gent cridi al carrer que en diuen democràcia i no ho és. No és estrany que se li digui al PP que ells són els verdaders antisistema i que constitueixen un greu risc per a la democràcia.
O la ciutadania es desfà aviat del PP o la democràcia en aquest país no serà reconeixible.
