Desmond Tutu, discurs i acció

L'arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap ha estat reconegut amb el Premi Internacional Catalunya 2014 atorgat per la Generalitat per la seva trajectòria centrada en la defensa de la pau i el desenvolupament dels valors socials, humans, culturals i científics.

Els valors que ha defensat Desmond Tutu, elegit entre més d'un centenar de candidats, són l'equitat i la justícia social, posant sempre al centre de la seva lluita la defensa de la dignitat de les persones més vulnerables. No ha tingut por i ha denunciat les vulneracions dels drets humans i la violència exercida pel poder dominant. Una actitud crítica i activa que ha unit sempre al desig de conciliació i de perdó, com va demostrar i va visualitzar en la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació que Nelson Mandela li va demanar que presidís. El lema d'aquesta comissió va ser la veritat fa mal, però el silenci mata, i va saber aconseguir un equilibri molt difícil centrat en la denúncia dels fets menyspreables que s'havien comès i, a la vegada, perdonar. Aquesta reconciliació, segons les seves paraules, significava renunciar al dret de fer pagar a l'executor amb la mateixa moneda, perquè aquesta renúncia alliberava la víctima.

Quan contemplem la realitat que avui ens envolta, el seu missatge ens segueix exhortant i plantejant molts dubtes. Amb motiu de la caiguda de l'apartheid, Tutu afirmava que s'havia posat fi a l'esclavitud, però em pregunto si aquesta afirmació no va ser massa optimista quan encara vivim alres formes d'esclavitud que no tenen aspecte de desaparèixer. Penso en les 200 nenes segrestades a Nigèria per un grup islamista que creu que la violència és el millor instrument per aconseguir els seus objectius i que les tracta com a esclaves en un context de guerra.

Penso també en el fenomen de les empleades domèstiques al Pròxim Orient del qual informava recentment aquest diari, la majoria treballadores asiàtiques a qui se'ls retira el passaport per poder sotmetre-les als designis del patró. Sovint acaben esclavitzades i, en ocasions, fins i tot torturades. Però també a Europa i en situació de pau trobem casos d'esclavitud, com les xarxes de prostitució que enganyen dones de països pobres oferint-los un món feliç que mai aconseguiran per explotar-les en països rics. Països que defensen els drets humans als seus discursos, però que a la pràctica semblen oblidar-los.

Una vegada més constatem que la dona està especialment exposada a certes situacions d'abús i marginació. Pateix una triple violència pel mer fet de ser dona, gènere que alguns encara consideren inferior en drets, competències i capacitats; per haver nascut en països en vies de desenvolupament que no ofereixen oportunitats de subsistència i les empenyen a pagar preus molt alts pel somni d'una vida digna; i per pertànyer a cultures o religions que encara les considera inferiors i els impedeix ser ciutadanes del món desenvolupat.

Aquesta Europa que tan present hem tingut aquests últims dies està practicant polítiques migratòries que no compleixen ni exigeixen de manera decidida el respecte a tota persona i als drets humans en qualsevol situació, vulnerant nombrosos acords i convencions internacionals. L'auge de partits racistes i xenòfobs es produeix en un context de tolerància cap a actituds i sentiments discriminatoris alimentats pels corrents ideològics que no volen l'entrada d'homes i dones de color, cultura, llengua o religió diferents arribats de països pobres.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Però el més preocupant és que les polítiques de la Unió Europea tampoc es caracteritzen per una decidida voluntat de regular els fluxos migratoris i els seus responsables miren cap a una altra banda quan nens, joves i famílies senceres es queden pel camí o són internats com si haguessin comès algun delicte, per ser retornats als seus països després d'un periple de mesos o anys per aconseguir arribar a Lampedusa o a les fronteres de Ceuta i Melilla per buscar una vida millor. Crec que aquestes i altres contradiccions palpables posen en evidència una gran hipocresia.

Retorno a les paraules de Tutu i als dubtes que em generen. Diem que estem d'acord amb els valors que ell defensa i practica, de la mateixa manera que fa uns mesos vam reivindicar i ensalçar la figura de Mandela, però la nostra praxi indica que els interessos individuals, l'economia salvatge que oblida el bé comú i el predomini d'una minoria sobre el conjunt de la població no semblen concordar amb aquests valors. L'exemple d'aquest home ens hauria de fer interrogar-nos sobre la falta de coherència entre el que diem i el que fem.