Els desafiaments de la capital de Catalunya

Barcelona, intel·ligència col·lectiva

Res perjudicaria més la capacitat innovadora de la ciutat que l'excés de complaença

3
Es llegeix en minuts
Barcelona, intel·ligència col·lectiva

FRANCINA CORTÉS

De Barcelona va sortir el primer tren peninsular, a Barcelona es va fer la primera fotografia, hi va haver la primera agència de publicitat, hi va aterrar el primer avió… Quan la televisió era un somni, el 1936, poc abans de la guerra civil, a la Fira de Mostres es va exhibir el primer aparell vist en aquestes latituds. I a Barcelona es va realitzar el primer trasplantament de cor i la primera fecundació in vitro. És just recordar que la ciutat ha estat sempre innovadora -especialment en relació amb una Espanya que girava l'esquena al progrés com lamentaven Joaquín Costa o Ginés de los Ríos- i ho ha ­subratllat recentment la Comissió Europea al premiar-la com a capital europea de la innovació, donant valor actual als esforços per resoldre problemes inseparables de la realitat urbana. Barcelona està considerada avui la primera smart city o ciutat intel·ligent d'Espanya i la quarta d'Europa, per darrere de Copenhaguen, Amsterdam i Viena.

Les paraules canvien (ciutat sostenible, intel·ligent…) però moltes actituds de fons es mantenen: el mateix naixement de la Barcelona moderna, l'Eixample, ara tan pròxim i quotidià, va significar una gran aportació d'intel·ligència, va ser una revolució urbana sense precedents desenvolupada sobre 1.100 hectàrees del pla de Barcelona, l'operació més gran d'aquest tipus a Europa durant el segle XIX.

L'enginyer reformista Ildefons Cerdà va qüestionar els models tradicionals de vivenda, higiene, mobilitat, i va revolucionar el concepte mateix d'urbanisme. Sens dubte té mèrits per ser considerat un precursor de les smart cities. Pensem en el valor dels patis d'illa, dels xamfrans; en la concepció democràtica de la ciutat que barreja persones i classes; en la importància que dóna als espais verds -i planta 100.000 arbres-, a la vivenda assolellada i ventilada…

Avui la intel·ligència urbana de Barcelona és molt àmplia, aplicada a la gestió eficient de serveis molt diversos: des dels transports i el trànsit fins a l'automatització del reg de parcs i jardins o la il·luminació nocturna i la recollida i tractament de residus, passant per la detecció del soroll i la contaminació. Més de 50.000 llars barcelonines tenen servei de teleassistència per a persones grans, hi ha milers de dispositius instal·lats als semàfors per ajudar vianants amb dificultats visuals i més de 800 punts wi-fi que democratitzen la tecnologia, a més a més d'un gran nombre d'aplicacions mòbils que permeten aprofitar millor els recursos de la ciutat. La majoria de qüestions tenen a veure amb la millora de la qualitat de vida i la sostenibilitat de la ciutat i, en el fons, juguen un paper redistribuïdor de la riquesa i del benestar.

Barcelona ha sabut situar-se en el camp del coneixement innovador. Ostentar la capitalitat mundial de la potent indústria del mòbil, aconseguida gràcies al consens institucional i a remar en una mateixa direcció, constitueix una nova oportunitat de la ciutat innovadora, que reuneix gran part de les 3.400 empreses del sector de la tecnologia de la informació i la comunicació que hi ha a Catalunya. Això juntament amb el districte 22@ i l'aposta per convertir Barcelona en pol d'investigació biomèdica, reforçant la seva tradició en el camp de la salut.

Notícies relacionades

No obstant, res perjudicaria més la capacitat innovadora de Barcelona que l'excés de complaença o limitar la dimensió de ciutat intel·ligent a aspectes relacionats amb el funcionament de les infraestructures, el turisme o l'oci. Més que mai s'ha de posar en joc el capital intel·lectual i social per contribuir a resoldre els greus problemes -econòmics, però no només aquests- que ens afecten. S'ha de seguir innovant en educació, formació, salut, cultura, en recursos col·lectius com a peces imprescindibles per arribar a l'equitat, per aconseguir una societat més justa, transparent i participativa, més intel·ligent ella mateixa en el seu conjunt.

Barcelona (i Catalunya) ha de mobilitzar tota la intel·ligència possible per donar oportunitats als joves, ha de saber sumar esforços i aprofitar la potencialitat dels milers de persones, grups, associacions, projectes que bullen en la frontera imprecisa de la creació, l'art, el negoci, l'emprenedoria, l'economia i la utopia socials… No fa falta que digui la quantitat d'idees que es generen en barris com Gràcia, el Poble-sec, el Poblenou, Eixample, Sants..., o en l'entorn metropolità. No oblidem que Barcelona també ha estat pionera en educació, en cultura, en igualtat. Amb institucions avançades al seu temps com l'Escola del Mar, l'Escola Industrial, l'Institut de Cultura de la Dona o l'Institut del Teatre. I que va tenir el primer sindicat i el primer Primer de Maig. Coneixement, tecnologia, persones.