tu i jo som tres
«Més que club, ¡puticlub!»
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal /
Crackòvia (TV-3) ha plasmat el malestar, l'empipament, el cabreig del soci blaugrana davant la temporada que s'acaba. «Jugadors acomiadats abans que s'acabi la Lliga, l'entrenador que se'n va sense acceptar preguntes, una estrella que renova per 20 milions i que no ha fet res en absolut... ¡Desitjo cagar-me en tot!», crida el sofert barcelonista davant el trist panorama aconseguit. I llavors surt el president del club disfressat de Sra. Rius, pica de mans, crida allò de «Nenes, ¡al saló!» i li mostra a l'adolorit soci la plantilla de jugadors disfressats de meuques perquè elegeixi la que vulgui i la insulti de gust. I l'afligit barcelonista se'n va desolat cridant: «¡Això, més que un club, sembla un puticlub!». ¡Ah! Per una vegada l'infantil Crackòvia abandona les dents de llet i mossega amb ullals. ¡Al·leluia! Però crec que s'han equivocat d'objectiu. Quan el president/Sra. Rius crida les nenes al saló, els que haurien d'haver aparegut són l'actual elenc de la junta directiva. Inclòs aquell president dimissionari que per motius tan estranys va desaparèixer.
ÚLTIMS MOSQUITS .- Tele 5 està repatriant els mosquits de Cayo Co-chinos (Supervivientes). A Amador Mohedano ja li han donat el bitllet de tornada. Han estat cinc setmanes, a 30.000 euros per setmana -segons han publicat diversos mitjans-, resulta que se n'emporta 150.000. ¡Ahh! Mai les picades d'insectes tan terribles havien estat tan ben pensionades i dolces. Ara falta per repatriar Chiqui, criatura a la qual han sotmès al turment d'haver de rebre el seu marit i assabentar-se que, mentre ella és a Hondures, ell anava per Madrid ensenyant el cacauet a tot cristo. Després del patiment que li han causat, jo crec que Chiqui es mereix guanyar aquesta oenagé dels mosquits.
ELS BONS I ELS DOLENTS .- Ramon Colom ha tornat a TVE, cadena que va dirigir in illo tempore. Ara torna amb el seu Millennium a la humilitat de La 2. Aquesta setmana va preguntar a diversos savis pensadors si per a la Història, la Història en majúscules, un element com Hitler és considerat dolent, i Jesucrist, bo. Hi va haver disparitat de criteris. Per a la gran Història, les consideracions morals són polièdriques. A mi sempre m'ha inquietat una idea: si el canalla de Hitler, a més de genocida, hagués estat un bon pintor, ¿hi hauria quadros seus penjats i admirats en algun museu?
