tu i jo som tres
El retorn d'«'¡Al loro!'»
El retorn d’«¡Al lloro!». /
El programa número 200 de Crackòvia (TV-3) ha estat celebrat de forma entretinguda i espumosa. Aquest espai d'humor blanc sobre un tema a vegades tan tèrbol com sol ser el futbol de Primera Divisió ha trobat una fórmula, un modus operandi, que atrau i funciona: només des de la ingenuïtat infantil es pot abordar avui un tema tan delicat com la religió futbolística. La paròdia de Carlos Latre reencarnat en Josep Lluís Nuñez ha estat excel·lent. Li deia a Joan Gaspart (Pep Plaza), ple de nostàlgia: «Aquest programa va començar el 2008. ¡Eren els temps en què a mi encara no m'havien denunciat los indeseables d'Hisenda!». I sospirava amb una melancolia molt bonica i profunda. ¡Ah! Aquest és el terreny en què Latre brilla amb inigualable intensitat, i no quan s'obsessiona a voler ser presentador de musicals esperpents.
Al marge del bon treball, molt divertit, de tota la troupe de caricatures del Crackòvia, cal ressaltar l'esquetx en què ha participat Joan Laporta. El Laporta autèntic. Enfrontat al seu personatge de broma (Queco Novell) han acabat batent-se en duel, com a les pel·lícules de l'Oest. I en lloc de disparar-se amb pistoles s'amenaçaven amb ampolles de cava, es disparaven els taps de suro, i banyats en espuma de Sant Sadurní d'Anoia llançaven el terrible crit de guerra, el famosíssim «¡Al loro!». ¡Ahh! Que Joan Laporta s'hagi prestat a participar en la seva pròpia paròdia potser no és només perquè li va la marxa i és de la broma. Podria entendre's com un exercici de tempteig mediàtic de cara a un pròxim retorn com a candidat a la presidència del Barça, club que ja va presidir amb èxits esportius gloriosos i indiscutibles. Els crackovians haurien de prendre nota de la seva bona disposició televisiva. En pròximes edicions haurien de construir alguna historieta còmica entre Laporta i aquella altra criatura, de llarguíssima trajectòria en el pujolisme, personatge habilíssim i tremendament llest, que es deia Carles Vilarrubí. Ara figura encara a l'aguait sota una vicepresidència del club, però m'explica el meu canari flauta Papitu
Notícies relacionades
-que és ocell que no para de voleiar per despatxos importants i s'informa- que és el candidat elegit per la nostrada elit i que ens ha de conduir al paradís.
¡Ahh! Esperem amb fruïció aquest esquetx entre Laporta i Vilarrubí. Cal afegir-hi la inestimable presència del colorista Xavier Sala i Martín.
