tu i jo som tres
Segueixen volent-lo matar
Eduard Fernández i Mario Gas a ‘Descalç sobre la terra vermella’. /
He trucat a Paco Escribano i li he preguntat on viu ara Pere Casaldàliga. M'ha contestat: «Continua allà, al Mato Grosso, a San Félix de Araguaia. Té 86 anys. Està molt delicat. Fa tot just un mes el van intentar matar una altra vegada».
La minisèrie que ha estrenat TV-3 sobre el treball, la tasca, i la vida del bisbe Casaldàliga (Descalç sobre la terra vermella) serveix, entre moltes altres coses, perquè sapiguem i comprenguem des d'aquí el que és i el que comporta el compromís d'un humil capellà que el 1968 va sortir de Catalunya, va arribar al Brasil, es va instal·lar en aquella mena de fi del món que és el Mato Grosso, i no ha parat des d'aleshores de lluitar a favor dels més desprotegits, dels més esclavitzats. La sèrie, d'impecable factura cinematogràfica -basada en el llibre homònim d'Escribano-, és un document bàsic per entendre per què un sacerdot decideix abraçar l'anomenada teologia de l'alliberament; per què arriba a l'absoluta convicció que, a més a més d'evangelitzar i predicar, el que s'ha de fer sobretot és eradicar la sanguinària i inhumana injustícia social. És un encert haver anat intercalant en la narració dels fets brasilers l'entrevista de Casaldáliga amb el llavors encara cardenal Ratzinger, que el crida a capítol al Vaticà perquè el considera un rebel indisciplinat. Aquest doble front que ha de suportar Casaldàliga, per un costat els cafres terratinents fazendeiros, i per un altre la rigidesa ideològica de l'alta cúria romana, queda en aquesta producció perfectament dibuixada. L'actor Eduard Fernández ens fa un Casaldàliga a partir de la més absoluta austeritat interpretativa, sense floritures ni efectismes. És la forma més autèntica de traspassar la pantalla i arribar. Juntament amb ell, Pablo Derqui i el colossal Mario Gas que interpreta un malvat fazendeiro, eleven a categoria la història, dura i exemplar, d'aquell humil capellà que el 1968 es va instal·lar al Mato Grosso, i que atualment segueix allà lluitant desinteressadament pels altres. Han passat 46 anys, Casaldàliga ja en té 86 i està amb la salut molt delicada. I malgrat tot els canalles segueixen veient en ell un obstacle per al saqueig de les terres, per al robatori del que és dels indígenes. I per aquest motiu segueixen volent-lo matar.
Que sigui TV-3 (i també TVE) la plataforma que doni a conèixer al món aquesta extraordinària vida, dóna sentit i omple d'utilitat el concepte de televisió pública.
