Marc Marginedas, quan ha arribat a l’aeroport del Prat. /
Després de molts dies d'infern, després de molts dies de soledat, foscor i maligne silenci, després de molts dies en què l'única tasca possible era pensar i pensar, tot s'ha acabat. Després de més de 170 dies de calvari, el Marc, el nostre fidel reporter del camp de batalla, ha estat alliberat del segrest que es va produir el setembre passat.
Amb una cara cansada, un pas ferm i decidit i una veu entre rialles, el Marc va baixar de l'avió de les Forces Armades que el va portar fins a casa, fins a Barcelona, on l'esperaven la seva família i companys de professió. Va baixar de l'avió i es va afanyar als braços de la seva germana, que tant ha lluitat des que es va saber la notícia del segrest del Marc. Després d'indicar mitjançant abraçades i somriures a la seva família que el Marc ja era aquí, es va dirigir cap a la Marta, la cap d'Internacional d'EL PERIÓDICO, i cap al seu director, l'Enric, i els va demanar iròniques disculpes pel que els havia fet passar. Això denotava que el Marc no tenia problemes seriosos de salut malgrat tot.
Alimentat amb una dieta molt poc variada, molts dies la seva alimentació era merament la d'arròs i olives, i capturat en un silenci molt maligne, el Marc ha superat un dels reptes més forts de la seva vida al camp de batalla, que era guanyar la guerra contra l'adversari. Ho ha fet, ha guanyat.
El Marc no té por al camp de batalla, la seva càmera és la seva millor arma, i la capacitat d'ordenació de paraules, és l'eina tàctica més essencial. Amb això és amb el que ens retransmetia dia a dia com passaven els fets en territori de guerra. Dia a dia, amb el seu toc personal, el Marc era capaç d'evitar el parpelleig al llegir els seus reportatges a EL PERIÓDICO.
Ara li toca descansar, ha viscut un calvari de 178 dies en què segurament ha tingut temps de pensar com explicaria als seus lectors la fatal experiència que ha viscut. Estic segur que en aquests dies de descans i de recomposició, trobarà un moment en què podrà plasmar en línies el que ha viscut. No em digueu hipòcrita si us dic que serà fàcil posar-se en la pell del Marc, només creieu-me que el Marc és capaç de fer que s'entengui amb la seva habilitat amb les lletres.
El seu recorregut pels territoris conflictius no s'ha acabat, el periodisme internacional ha de tornar a recuperar un dels millors reporters que mai s'han tingut, i ben aviat la redacció d'EL PERIÓDICO tornarà a tenir la simpatia i el somriure de Marc Marginedas.
Notícies relacionadesUn dia ens va dir que explicar el que passava al camp de batalla l'omplia fins i tot com a persona, creguem-nos-ho, perquè encara hi ha Marc per a estona, per a molta estona.
Benvingut, company.
