Caça major

M'explica un espia que mesos enrere, davant el llanguiment d'audiència i de personalitat de la cadena Cuatro davant La Sexta, el gran padrí de Mediaset, Paolo Vasile, va reunir els seus generals de brigada, va donar un cop de puny a la taula, i els va dir amb crispació: «¿Què he de fer? ¿Fitxar a cop de talonari Wyoming i Évole?». Van acabar confiant una vegada més en la seva factoria habitual, La fábrica de la tele, la productora que fa anys que els construeix els exitosos canibalismes i autòpsies escèniques -des d'Aquí hay tomate fins al Sálvame, o el Deluxe-, amb la recomanació que pensessin en la figura de Risto Mejide com a possible element de xoc per començar  a encarar els problemes que la cadena Cuatro pateix davant La Sexta. L'estratègia ha cristal·litzat amb la posada en marxa de Viajando con Chester. D'entrada s'adverteix que en els títols de crèdit apareixen els noms d'Adrián Madrid i Óscar Cornejo, o sigui, que aquesta vegada els productors firmen directament el seu producte, cosa que és símptoma que en aquesta ocasió se'n senten orgullosos. Si afegim a aquesta dada el que va dir Risto a la roda de premsa de presentació («És el programa més honest en què he estat»), tot fa pensar que aquella fase de col·laboració desastrosa entre ells -el programa G-20,

 

Notícies relacionades

Netanyahu i Hamàs, més sols

Canviar de bàndol

T-5, 2009-, que va acabar com el rosari de l'aurora i en què el mateix Risto va dir que era objecte de censura, aquelles tempestats, els deia, sembla que s'han dissipat i ara els uneix una butaca. La idea és aprofitar el ganxo, la desimboltura, el toc d'insolència d'aquell Risto que li deia a una humil concursant d'OT: «Desafines com una hiena», i que li digui ara a Zapatero, cara a cara, gairebé cos a cos: «Ens vas trair quan vas arribar al poder». És a dir, seguir utilitzant el desvergonyiment i el tuteig, però elevant el rang de la presa: en lloc de projectar-se sobre el pobre i innocent ocellet, aplicar-se sobre l'ocell més gran i d'alta volada. ¡Ah! És un exercici sa i atractiu, indiscutiblement.

Amb aquest Risto transformat en conversador impertinent de l'aristocràcia sociopolítica ibèrica, es pretén que Cuatro vagi adquirint un to muscular diferent. Un estil que busca la confrontació verité, i sobretot busca que l'audiència s'ho cregui. Posar-lo a la mateixa hora que Évole no és per plantar-li cara -una tasca impossible per ara-, sinó per demostrar que es mouen en la direcció que ara toca.