Els teus records de mida 10×10 cm

Consell '(sobre)saliente': si tens l'oportunitat de crear alguna cosa, de muntar una cosa diferent, fes-ho. Encara que no tinguis mitjans, la idea ja la tens.

Anar caminant pel carrer, veure unes fulles a terra i fer una foto. Esmorzar, col·locar bé el got de llet i les galetes i fer una foto. Veure un gat, acariciar-li el pèl i fer una foto. Dubtar entre el filtre X-Pro II o Lo-Fi, compartir, i pujar. Un m'agrada, dos, trenta, seixanta. Guillermina era i és addicta a Instagram. Fins que un dia es va parar a pensar: ¿què podem fer amb totes aquestes fotos?; ¿estem disposats a perdre-les? I d'aquí a pensar que la gent ja no imprimeix fotos, que ella estima el paper, i que per què no una 'app' per imprimir tot el que guardes a Instagram. Així neix Paper Lover.

La idea

Ens rep en un pis preciós enmig d'una plaça de Gràcia on se sent el xarcuter del mercat de la Llibertat que carrega caixes. Hi entra una llum espectacular. I és d'aqueles cases que fan olor d'artista: taula de fusta, gerros amb flors, alfombres peludes. Una casa de retratar constantment a Instagram. Tot encaixa. Ella és de cara dolça i gran estil. Es defineix com a detallista, de fer sempre regals plens de manualitats i coloraines. Té un ritual: llegir sempre abans de dormir --recordeu, 'reading is sexy'--, i es mira al mirall volent ser com la seva mare. Dir que no podria viure sense Instagram ni mòbil és obvi, però és que ha arribat a imposar-se normes pròpies per reduir la seva obsessió. “Fins dijous no penjo més fotos”, encara que sempre acaba caient alguna cosa. Hi ha algun amic que fins i tot ha deixat de seguir-la, “Guillermina, t'estimo molt, però només em surts tu a la 'home' d'Instagram”. Els amics, sempre tan comprensius. Reconeix que no és bona fotògrafa, tampoc és de portar la càmera a sobre en els viatges, ¿però qui no és bon fotògraf amb un filtre Wilow?

Després de sortir de la universitat va estar dos anys treballant en una agència de publicitat. Li agradava el dia a dia i portava alguns comptes relacionats amb la indústria farmacèutica. Va, doncs m'apunto a un màster de màrqueting farmacèutic. No tenia a veure amb els seus gustos, però va creure que era un bon futur. I ja té el títol, ben guardat per si de cas alguna cosa es torça. Va deixar l'agència i va començar a treballar com a 'freelance'. I des d'aquesta posició d'‘avui treballo i demà Déu dirà’ va entrar en contacte amb una empresa d'arts gràfiques. I aquí hi ha molt, molt paper. Va començar a investigar què s'estava fent en altres llocs del món en temes d'impressió i se li va acudir combinar-ho amb fotografia. ¿Però com? ¿Com envio la meva foto del sopar d'ahir d'Instagram a imprimir?

La creació/El desenvolupament

Com sempre, la solució està en l'autoformació. Va decidir crear una 'app', i com que els seus coneixements en publicitat i farmàcia no hi ajudaven gaire, es va haver de comprar un llibre, un d'aquells grans toms de ‘Com desenvolupar una 'app', aprendre paraules estranyes com 'interfície' i entendre el maleït HTML en llenguatge per a 'dummies’. Va començar a treballar en l'esquema, en com volia que es veiessin les fotos, les comandes, i a partir d'aquí es va posar en contacte amb un amic que és dissenyador --amics, sempre amics, cuideu-los--. Però no només volia imprimir fotos. Per a això ja hi ha fotoprix. Volia alguna cosa que a més fos fàcil i senzill. Que des de casa poguessis seleccionar les fotos i fent nomésdos clics ja estigués feta la comanda. Però, a més, hi ha un altre valor afegit: ¿us hem dit que té molt, molt estil? Doncs això també s'aprecia. Les fotos, mida 10×10 cm i impreses en paper mat, no van en un sobre, ni amb un clip. Van en una caixa d'aquelles rematadament mones, que gairebé serveixen com a regal propi. “Volíem aportar alguna cosa més, que fos més un regal, t'estem regalant records, no només imprimim fotos”. L''app' et permet fins i tot afegir un missatge personalitzat a la capsa, ¿és o no és mono rebre 40 fotos d'Instagram amb un ‘El meu cor palpita com una patata fregida amb aquestes fotos’ o un simple ‘t'estimo’?

I no era només imprimir, empaquetar i fora. Va haver d'augmentar equip. Ara són tres, el Xavi, de 25 anys, treballa com a dissenyador, el que deixa ben maca la web --i ben bé que ho fa--; la Jenny té 28 anys i és la periodista-'freelance'-'community manager'-escriu-ho tot, i finalment hi ha la Guillermina, que tant es posa a fer caixes com s'asseu durant dos dies a pensar quin pot ser el seu nou producte. I és que no ho vam poder evitar: ¿què passa si mor Instagram? --a part de gent repintant les parets blanques i deixant de menjar iogurt amb musli i fruites--. Doncs ells tan tranquils: “Ens renovarem, tenim altres idees, el paper dóna molt joc”. I això que ja tenen un calendari ben atapeït: encara estan agafant glopades d'aire després d'un fort Nadal de comandes (“pensàvem que serien 10 capses per dia i han sigut moltes més”, déu n'hi do), estan acabant la versió per a Android (que sí, que ja arriba, que es veu que al febrer ja estarà), preparant nova web per a l'estiu, nova actualització al mòbil amb més formats i presentacions, i, és clar, “l'esperada campanya de Sant Valentí” o el dia de la mare.

Sortida al mercat

I amb aquest tràfec sembla que tinguin una experiència d'anys. Però res d'això. L''app' Paper Lover es va llançar el 27 de novembre. No fa ni dos dies, i això que la idea de Guillermina era fer alguna caixa de tant en tant, com a 'hobby', però “ara ja no em puc dedicar a res més que això, hi estic 100% implicada”. Al novembre sortia l'aplicació al mercat i al desembre ja feien la festa llançament amb exposició de fotos, presentació del vídeo, aperitius i concert de Primary Colours. D'aquelles festes de 50 persones apuntades i després haver de treure fuet de la nevera de casa per poder alimentar a tothom. Va ser tot un èxit. “tothom hi estava involucrat, el millor és tenir amics per a aquests moments”. I que bé tenir també aquests amics que fan vídeos com aquesta preciositat d'espot promocional on apareixen la bloguera de moda Anna Ponsa Lopez i l'actriu --quina bellesa-- Virginia Camús.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

¿I les dificultats? “No, i ara, m'ha encantat, és una experiència brutal, crec que he après més aquest últim any i mig que a la millor agència de publicitat”. Segurament no en tots els casos deu ser tan fàcil i rosa. Però si hi ha una bona idea el camí es fa més pla. Sobretot si ets  “dels romàntics del paper” i estàs acostumat a somiar. Endavant amb els somnis.

www.sobre-sortints.com