El teatre de la política
El descrèdit de la política és una de les conseqüències del 'gap' que hi ha entre les picabaralles entre polítics i les preocupacions del carrer. Aquesta mateixa setmana hem tingut dos exemples que ho il·lustren: la batalla de memoràndums de Margallo i Homs, i el debat de la llei de l'avortament.
Pel que fa a la batalla particular d'Homs i Margallo per veure qui té l'informe més complet, més gruixut i que evidenciï més les carències de l'altre, poc té a veure amb el debat que es viu en les converses dels ciutadans sobre la qüestió nacional. ¿Aquests informes són de consum internacional? Més aviat sembla que des de les dues trinxeres es necessita continuar incitant un debat en els mitjans de comunicació, un u contra u, que queda com a carn de tertúlia, però que en cap cas serà objecte de la preocupació pels milers de catalans que volen o no la independència del seu país. Perquè, senyors Margallo i Homs, cap ciutadà es llegirà cap dels informes tret que participi en una tertúlia política.
Notícies relacionadesSi agafem l'exemple del debat sobre la llei de l'avortament, la simptomatologia torna a ser la mateixa: un profund distanciament entre aquells que participen en el teatre parlamentari. Entenent que hi ha persones que respectablement pensin que l'avortament és una cosa immoral, en la societat espanyola no existia un debat sobre la qüestió perquè cada una podia actuar en consciència. La llei ho permetia. No obstant, el PP ha cregut convenient posar en l'agenda política una llei que ja no permetrà que les dones actuem en consciència, sinó segons la consciència del seu punt de vista moral. Però tornant a la llunyania de les institucions al debat del carrer, el PSOE ha centrat el debat en la llibertat de vot de les dones del PP en comptes d'argumentar políticament que aquesta llei atempta contra els drets de la meitat de la població. L'argument de la llibertat de vot no interessa a les dones que ara veuran reduïts els seus drets, perquè és un debat que pertany a l'àmbit de la politiqueria, no de la gent.
Dos exemples ben diversos i un únic problema: la desconnexió d'una classe política que sembla no tenir clar que el seu objectiu hauria de ser representar els seus representats, més que evidenciar els errors del contrari.
