tu i jo som tres
Es mouen però no es truquen
Artur Mas, Jordi Évole i Felipe González (’Salvados’, La Sexta). /
Escrivia Jordi Évole, ahir, a la contraportada d'aquest diari, autoanalitzant la colossal trobada que va aconseguir entre Artur Mas i Felipe González (Salvados, La Sexta): «Potser no es van moure d'on eren. O sí. Però el moviment és tan subtil que tampoc s'ha de pretendre que es vegi en una hora de tele». Efectivament: en política, els pesos pesants, quan es mouen, ho fan sempre a través d'una aparent immobilitat formal. Segueixen Aristòtil, probablement sense saber-ho, quan deia: «En tot animal polític hi ha alguna cosa que es mou, i és immòbil», cosa que no és un contrasentit, sinó la constatació que la immobilitat, stricto sensu, no existeix. ¡Ah! El fet d'haver aconseguit el cara a cara entre Mas i González és la demostració d'aquesta mobilitat. Podríem intentar interpretar-la. Al llarg de la conversa hem vist que tots dos s'han mogut per motius diferents. Artur Mas va reiterar la seva decepció davant una porta que sempre ha trobat tancada quan hi ha trucat. O sigui, podríem interpretar que el seu moviment és fruit del desengany. Felipe González per la seva part, quan va dir allò de «Cregui'm, a Europa no només no són neutrals, sinó que estan aterrits de pensar que hi pugui haver una desarticulació territorial»; quan Felipe va fer aquesta advertència, els deia, el que també estava explicitant era que l'aterrit era ell davant la possibilitat de la independència catalana. O sigui, que el moviment de Felipe potser va ser a partir d'un sentiment d'esglai. En qualsevol cas, el mèrit d'Évole, el valor del seu programa, ha estat haver aconseguit propiciar el moviment
-encara no m'atreveixo a parlar d'aproximació- entre dos notabilíssims exemplars de la més selecta aristocràcia política. Un moviment que va interessar al 30% de l'audiència a Catalunya i a gairebé un 20% de l'audiència a Espanya.
Hi va haver un moment particularment meditable. Va ser quan Mas va dir que no parlava amb Rajoy des del mes d'agost passat. Va saltar llavors l'Évole periodista, sagaç, ràpid, i li va preguntar: «¿Té el seu telèfon? Si vol li truquem». «No el tinc» va contestar Mas. Évole va preguntar a Felipe: «¿Vostè el té?». I aquest va contestar: «No. Tinc el del seu gabinet». ¡Ahh! Quin país aquest en què els seus polítics més principals ni tan sols tenen els seus telèfons personals per trucar-se. I quin moment televisiu més colossal si el Jordi hagués pogut telefonar a Rajoy, en presència d'Artur Mas i Felipe González.
