tu i jo som tres
A les 2 en pijama al balcó
Josep Maria Gay de Liébana, a ’La Sexta noche’ (La Sexta). /
Dissabte La Sexta noche va celebrar el seu primer any de vida. Va aconseguir gairebé un 10% d'audiència, tres punts llargs per sobre de la cadena. O sigui que un programa de debat estrictament polític funciona. Ho hauran de meditar a Tele 5, que li han anat tancant a Jordi González els seus fòrums de debat creient que són fórmules sense interès. En aquest primer any de La Sexta noche hem descobert un presentador, Iñaki López, que ha demostrat una extraordinària solidesa. Ràpid com n'hi ha pocs, imprimeix un ritme trepidant als temes que planteja. Posseeix un notable art en el repartiment de joc, un joc que va alternant entre l'ala dreta i l'ala esquerra i on les criatures debatents habituals també s'han guanyat un excel·lent, perquè han entès perfectament que estan a televisió. O sigui, que a més de llançar el seu discurs o arenga han sabut donar-li el to muscular corresponent.
El discurs de Paco Marhuenda, per exemple, és portentós. La seva constant i disciplinada -i jo diria que, a vegades, fins i tot virtuosament cega- defensa del PP, del Govern i molt especialment de Rajoy -a més de la infanta i de tot el que fa referència a la Casa Reial- l'han transformat en tremend i abnegat baluard de la dreta. Les seves topades amb el politòleg Pablo Iglesias, el polític socialista Antonio Miguel Carmona i el periodista Carmelo Encinas aconsegueixen un clima molt guerrer. Sense desmerèixer les aportacions d'Eduardo Inda, Alfonso Rojo i Elisa Beni, que amb les seves habituals pinzellades iròniques alimenten amb enginy el bèl·lic quadro que conformen.
A més d'aquests púgils que eleven la trinxera a categoria d'espectacle pirotècnic, cal ressaltar la fenomenal tasca de l'economista Josep Maria Gay de Liébana. ¡Ahh! Les seves aparicions, ja siguin en directe o en dúplex des del seu refugi de Soriguerola, aconsegueixen la fluidificació d'un tema tan farragós com l'econòmic. Aixeca apoteòsics aplaudiments. Aquest dissabte, comentava la desmoralització de l'ésser humà quan està sense feina. Va dir que baixant l'altre dia pel Paral·lel, a les 2 del migdia, va veure fins a tres persones, de no més de 50 anys, que estaven en pijama al balcó. «¡Això em va traumatitzar!», va dir amb tristesa. I va afegir: «I l'efecte que això té en els fills és desmoralitzador». ¡Ahh! Aquestes pinzellades de Gay de Liébana, sense embuts, tan reals, tan de sentit comú, es guanyen l'empatia i la simpatia de l'audiència.
