tu i jo som tres
Engolint dolços pastissets
Sor Isabel i els frares Eduardo i Antonio (’Deja sitio para los postres’). /
Les cadenes espremen la moda dels concursos de cuina, i a Cuatro ara s'han inventat Deja sitio para el postre, la variant pastissera que presenta Raquel Sánchez Silva assistida pel gran mestre reboster Paco Torre-blanca. Com que les audiències no són per tirar coets aquesta setmana han ideat un cop pintoresc: als concursants els han fet preparar postres típiques dels convents, i com a jurat especial ha aparegut sor Isabel, germana clarissa del convent fransciscà de Valladolid, acompanyada de dos frares cistercencs, Eduardo i Antonio, tots amb hàbit, sandàlies i humil cíngol. ¡Ahh! L'estampa que han aconseguit ha estat entretinguda: la monja i els frares anaven clavant mossegada als dolços pastissets que havien preparat els alumnes, i una atmosfera conventual anava envoltant el concurs. Curiosament un rètol que corria per la pantalla ens va advertir que només sor Isabel exerciria de jutge, perquè els frares «s'acullen a l'objecció de consciència per motius ideològics». O sigui, que els virtuosos monjos cistercencs van declinar de la seva condició de jurat, no obstant s'havia de veure amb quina delectació es cruspien els pastissets del cel amb mantell de praliné, les flors de l'ànima farcides de cabell d'àngel, les coques de Sant Valentí o les delícies de Santa Agnès. ¡Ahh! Quin exercici de pragmatisme monàtic tan interessant: van dimitir de la seva responsabilitat com a jurats, però es van afartar de dolços pastissets.
ALTRES MONESTIRS: ELS DE LA PILOTA. - La dimissió de Sandro Rosell ha agafat per sorpresa tota l'audiència que tan devotament seguim
TV-3: com que la seva amb prou feines havia prestat atenció a la martingala del contracte de Neymar, la renúncia del president els va obligar a inventar-se dijous un programet especial. Tampoc ens van explicar allà els trucs del contracte, origen de tota aquesta tragèdia, però ens van persuadir del gran sacrifici del sortint i la bondat d'una junta directiva virtuosa. Home, això reconforta. Jo no sé per a què té la junta directiva un cap de premsa, francament, tenint com té TV-3 sempre disposada. En altres àmbits, on nia la maldat, com a Al Rojo Vivo (La Sexta), advertia García Ferreras: «S'ha de mirar a dins, i no buscar conspiracions de fora». ¡Ahh! Són perversos. Tan bé que vivim aquí a base dels dolços pastissets que TV-3 ens col·loca.
