La roda
Espriu per entendre'l
«Ala tertúlia que el pare tenia amb el mossèn, el metge i altres amics del poble va descobrir un passat, heroic i grotesc a la vegada, sobre el qual va construir el mite de Sinera», s'explica a l'exposició He mirat aquesta terra, sobre la vida i l'obra de Salvador Espriu, exhibida al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Ho trobo revelador. No és que Sinera (Arenys escrit al revés) fos un nom ocurrent per a una història inventada, és que era el títol notarial d'una crònica viscuda. L'exposició ho posa de manifest.
Els escriptors tenen menys imaginació que no sembla. Sovint reelaboren literàriament coses que han vist o que han viscut. Els universos literaris, tan fascinants en molts casos, solen ser simples recreacions. Però el lector no ho sap. I com que la realitat supera quasi sempre la ficció, queda enlluernat per la creativitat dels autors. Que és real, és clar, però més per la banda del relat construït que de l'argument imaginat.
Notícies relacionadesEls infants no participen ara de les converses dels adults. Abans, passaven hores escoltant i callant mentre la gent gran parlava. Ara, els grans tampoc no conversen gaire entre ells. La televisió, internet i els mòbils els abdueixen. Aquelles llargues tertúlies en què tot es repassava una i mil vegades s'han esvaït. Jo vaig viure la guerra de tant sentir-la explicar en família en la postguerra.
El cas és que l'Arenys del notari Espriu esdevingué la Catalunya adolorida del seu fill escriptor. Una mena d'eponímia nacional. Semblava que els vents del segle XXI havien esborrat aquella «ombra viatgera d'un núvol i el lent record dels dies que són passats per sempre». Però no. Espriu és un clàssic fonamental que cavalca per damunt de crítiques mediocres. He mirat aquesta terra contribueix a rescatar-lo en l'any del seu centenari. Vagin a veure-la. ¡I bon any!
