tu i jo som tres
Abans d'anar a la presó, a la tele
Ortega Cano, al seu domicili, entrevistat per Nacho Abad (A-3). /
El fitxatge de Nacho Abad per A-3 TV comença a donar els fruits que s'esperen d'ell. Ahir a la matinada va aconseguir («¡En exclusiva, només aquí!») el que se'ns va presentar com «La primera entrevista d'Ortega Cano abans d'entrar a la presó». ¡Ahh! La satisfacció d'Abad, encara que dissimulada, era evident. Ell mateix, des del plató, es va donar pas a si mateix com a entrevistador, i de seguida el vam veure en la gravació, a casa d'Ortega Cano, davant d'una taula rodona, dient-li: «Don José, bona nit, l'han condemnat a dos anys i mig de presó... ¿Sent ràbia, ira, indignació, tristesa?». I Don José, demacrat i trencadís, va respondre: «Ràbia no, ¡tristesa, sí!». ¡Ah! L'estratègia d'Abad entrevistador va ser la del cirurgià subtil: obrir en canal, amb decisió, però sense perdre un gest que volia ser de dolçor i comprensió. Fins i tot els serveis d'edició del programa van decidir incrustar, introduir, ficar amb calçador, un solo de violoncel, unes notes de corda sentimental, molt sentides, perquè el lament musical de l'instrument es fusionés a casa nostra amb l'aflicció de qui potser entrarà a la presó ben aviat. «¿Et veus dins d'una cel·la, amb barrots i un llit tronat?» li va preguntar, tutejant-lo. I Ortega, balbucejant, va respondre: «Hauré d'aguantar». Lacònic, esquerp de gestos, exterioritzant angoixa, el que va ser notable matador de toros anava contestant sincopadament. La frase més llarga la va dir quan Abad li va preguntar què va sentir «quan vas saber que havies acabat amb la vida d'un home». ¡Ah! Aquest cop de bisturí va ser metabolitzat per Ortega, curiosament, com una invitació a redimir-se allà mateix per la via de la cristiana contrició. Va contestar: «Em volia morir. T'ho prometo. Si hagués tingut algu-
Notícies relacionades
na cosa al meu abast en aquell moment, m'hauria tret la vida», i després d'aquest virtuós remordiment, de sobte, a Ortega Cano li va sobrevenir un repunt d'energia i va exclamar amb contundència: «Si la Justícia ho decideix, aniré a la presó, ¡però hi aniré amb el cap ben alt! Jo no he comès cap crim, jo he tingut un accident».
A Nacho Abad li va sortir una nit rodona, dins la negritud del seu gènere. Fins i tot tenia apostat un redactor a Alcalá de Guadaira, per polsar immediatament la reacció de la família del mort davant les declaracions d'Ortega. O sigui, propiciant la baralla. ¡Ahh! Tot per nosaltres. Tot per l'audiència.
