Quan els polítics s'obliden de les persones

3
Es llegeix en minuts

Durant els últims anys, he dedicat bona part del meu temps lliure a tasques de recerca relacionades amb els emprenedors catalans de finals del segle XIX i principis del XX. Un estudi que m’ha permès comprovar com, en nom del progrés, la modernitat i l’especulació, han desaparegut nombrosos edificis emblemàtics de Barcelona. Un exemple és el del mític Auto-Garage Central --encara recordat pels aficionats a l’automobilisme--, situat al carrer d’Aragó, projectat pel prestigiós arquitecte Enric Sagnier i publicitat amb cartells signats per Ramon Casas. Encara sort que l’especulació té molts enemics a la ciutat: ciutadans compromesos que, quan han vist menyspreat i en perill el seu patrimoni cultural pels polítics de torn, s’han alçat en armes, com va passar amb la vergonyosa operació que pretenia adjudicar-li un hotel davant mateix del Palau de la Música a un aprofitat especulador.

Sens dubte, és molt important conservar i mantenir el nostre llegat cultural, de manera especial l’industrial i l’arquitectònic, ja que és una de les poques fonts que avui dia proporciona riquesa gràcies a la important atracció turística que genera; però no només per això, sinó perquè qui perd els seus orígens perd la seva identitat. És per això que, a priori, resulta complaent l’obra empresa, des de l’antany Ajuntament socialista, de recuperació per a la ciutat d’un espai com el denominat Born Centre Cultural, sobretot si contribueix a revitalitzar econòmicament la zona i, el més important, a crear noves ocupacions.

No obstant, sobre la posada en marxa de l'antic mercat, no és or tot el que llu. Els veïns es queixen que l’Ajuntament no els ha consultat i, com revela Josep Maria Montaner, es lamenten de la pèrdua de valors del barri o de l’eliminació de places d’aparcament, sense oblidar les reiterades i oblidades demandes a la regidora Mercè Homs sobre la necessitat de reforçar la seguretat de la zona i garantir el merescut descans.

Al meu entendre, i tenint en compte la seva denominació, el Born Centre Cultural hauria de ser un punt de trobada on els ciutadans de Barcelona poguessin beure i enriquir-se culturalment i no un lloc per al culte independentista o un aparador per a les pretensions secessionistes, com així sembla que s’ha disposat, amb el ja famós pal de 17,14 metres de longitud i moltes altres parafernàlies, i com es desprèn de la intervenció de Francesc Homs durant la seva inauguració.

"Des d'un ajuntament s'han de portar a terme polítiques pensades per a les necessitats de les persones i no per fer-se propaganda"

No són temps per a la lírica i els més de 70 milions d’euros que ha costat la remodelació d’aquest espai en els temps d’angoixa i desesperació que viuen milers de ciutadans no poden ser considerats més que una autèntica frivolitat i un nou exercici de malbaratament econòmic. Podem assenyalar sobre aquest tema que s’han pagat prop de 75.000 euros per la generosa senyera que presideix l’entrada del complex.

En temps de crisi, sabent que a Barcelona hi ha més de 120.000 aturats que amb prou feines arriben a final de mes, ¿no es podien haver destinat aquests diners a altres causes més raonables, humanitàries i justificades?

Si algú pensa que aquestes reflexions tenen caire d’oportunisme o demagògia, suggereixo que s’acosti a una oficina d’ocupació, una associació veïnal o a una assemblea de desnonats i vegin, escoltin i preguntin. I si no s'esgarrifen amb les històries dels seus protagonistes, entendré que aprovin pagar milers d’euros per una bandera, emblema, pel que sembla, molt més important que les persones. Jo, òbviament, com a ciutadà compromès i progressista, seguiré vetllant per aquestes últimes.

Notícies relacionades

Podem dir que volem ser independents o que estimem molt el nostre país, però, al marge de les pretensions de cadascú, des d’un ajuntament s'han de dur a terme altres polítiques, polítiques pensades per a les necessitats de les persones i no per fer-se propaganda.

(Amb la finalitat d’establir una comunicació fluïda amb els ciutadans, i mostrar l’opinió de Manel Fernández sobre temes d’actualitat, s’ha habilitat el blog www.manelfernandez.cat.)