El general Alfonso Armada, en una imatge d’arxiu.
Amb la mort d'Alfonso Armada y Comyn, marquès de Santa Cruz de Rivadulla, exgeneral de divisió de l'Exèrcit espanyol, desapareix un dels cervells del cop d'Estat de 1981 i també la baula que la trama dels involucionistes --alguns condemnats i altres ni tan sols processats-- va esgrimir fins a la sacietat per vincular la Corona amb les seves conspiracions antidemocràtiques fins i tot molts anys després del fracàs de l'intent.
Per tradició familiar, Armada era el més monàrquic dels colpistes del 23-F. La seva padrina de baptisme va ser la reina Cristina. El seu pare era company d'estudis i de jocs d'Alfons XIII. En la guerra civil es va allistar com a voluntari per lluitar contra la República. Igual que Jaime Milans del Bosch, que el 1981 seria l'altre cervell de l'intent, va combatre amb les tropes hitlerianes en la División Azul.
Armada va conèixer Joan Carles des de la seva adolescència. Va ser un dels encarregats de preparar-lo per a l'ingrés a l'Acadèmia General Militar de Saragossa i, més tard, ajudant del llavors príncep. El 1965 va ser nomenat secretari de la Casa del Príncep, fins que deu anys després, al morir Franco, va ser designat secretari de la Casa del Rei.
Les conspiracions de Lleida
Adolfo Suárez va ser el seu pitjor adversari. El primer president del Govern de la transició va desconfiar sempre d'Armada, amb una influència sobre el Monarca que seria qualificada en termes actuals de "tòxica". Després de diversos intents, Suárez va aconseguir allunyar físicament Armada de la Zarzuela l'hivern de 1980. El general va ser nomenat governador militar de Lleida i cap de la unitat de l'Exèrcit més potent a Catalunya, la divisió de muntanya Urgel. A Lleida, Armada va conspirar contra Suárez amb diversos polítics catalans i alguns d'àmbit espanyol molt influents, com el socialista Enrique Múgica. I no va tenir manies a criticar durament l'erosionat president del Govern davant del Rei, quan aquest va anar a esquiar a Baqueira-Beret.
Amb les "muntanyes nevades" del Pirineu al fons, Armada va interpretar les respostes que el Rei li va donar a les seves diatribes contra la "passivitat" del líder centrista com un consentiment per "fer alguna cosa" per treure Espanya de la "situació límit" en què es trobava postrada, com udolaven des de la 'Brunete mediàtica' de l'època.
El 30 de novembre del 2000 --dissabte passat va fer 13 anys--, Armada va rebre a la seva casa pairal de Santa Cruz de Rivadulla, a prop de Santiago de Compostel·la, un equip de la productora Mediapro que estava fent un documental per a TV-3 sobre el 23-F i els seus instigadors.
Al servei de la Corona
Amb l'amabilitat exquisida dels aristòcrates, ens va passejar per l'enorme extensió que envolta la mansió dels seus avantpassats. Ens va explicar orgullós que allà es va allotjar durant alguns mesos el polític i escriptor il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos (un incomprès en la seva època com ell); va detallar que aficionats a la botànica i la floricultura de tot el món visitaven aquells jardins gairebé sempre humits de la Galícia profunda, catòlica i sentimental, i ens va mostrar la seva pròspera explotació de camèlies.
Notícies relacionadesDesprés de moltes marrades galaiques, sota un eucaliptus castigat per un vent a ratxes, el marquès octogenari va confessar el que va estar al·legant des que va ser detingut el 24 de febrer de 1981: "Tot el que vaig fer llavors ho vaig fer per servir el Rei". 'Al servicio de la Corona' és el títol del llibre de memòries que li va publicar Planeta el 1983, amb una portada en què Joan Carles i el general s'abracen afectuosament. El títol i també el lema que ha presidit la seva vida des que va ser condemnat i indultat pel Monarca.
¿Armada va fer servir el nom del Rei en va per satisfer les seves ambicions personals de convertir-se en president del Govern a través d'una votació en un Parlament segrestat pels guàrdies civils rebels de Tejero? El monàrquic mort aquest diumenge ha respost fins al final dels seus dies que no. La justícia i la història oficial han contestat sempre que sí. Si va ser sincera l'última baula del cop que amb la seva desarticulació va consolidar Joan Carles com a rei de l'Espanya democràtica i el va elevar a unes cotes de popularitat tan enyorades ara a la Zarzuela és el gran secret que el cavaller de les camèlies s'ha emportat a la tomba.
