Corredor mediterrani: una victòria europea de Catalunya

5
Es llegeix en minuts
Imatge de la cabina de vot de Ramon Tremosa al Parlament Europeu

Imatge de la cabina de vot de Ramon Tremosa al Parlament Europeu

Aquest dimarts, el plenari del Parlament Europeu ha aprovat definitivament el corredor mediterrani, dins del marc del nou reglament TEN-T que defineix les noves xarxes ferroviàries prioritàries de transport europees. L'aprovació ha estat molt clara: 546 vots a favor, 104 en contra i 41 abstencions, tal com mostra la foto adjunta de la meva cabina de vot. Cal fer constar que aquest mapa ferroviari no s'aprova pas com a directiva (bona pràctica suggerida als estats membres per si la volen implementar), sinó que s'aprova com a reglament europeu que és d'obligat compliment per a tots els Estats membres.

Avui és un dia molt important i es pot afirmar que Catalunya ha aconseguit una gran victòria europea. Cal recordar que el govern d'Aznar (el mateix personatge que avui ha amenaçat el president Mas amb cinc anys de presó si convoca un referèndum) el 2003 va imposar a la UE només el corredor central del Pirineu aragonès com a únic corredor entre la península ibèrica i Europa en el mapa dels corredors ferroviaris europeus. Aznar va marginar el 2003 els corredors mediterrani i atlàntic que passaven pels Països Catalans Euskalherria respectivament, arran de mar per cert.

Aquest dimarts la UE ha esmenat la plana a tota la maquinària burocràtica dels alts funcionaris de l'Estat espanyol: ha eliminat el corredor aragonès de la xarxa prioritària, tot i les fortíssimes pressions dels dos darrers Governs espanyols, i ha imposat els corredors mediterrani i atlàntic com 2 dels 9 corredors europeus prioritaris, únics corredors que tindran accés al cofinançament europeu (del 20% al 40% del cost total). Personalment estic molt content, en haver basat al 2009 la nostra campanya electoral (tant CiU com el PNB) en aquesta revisió del mapa ferroviari europeu, que inclogués els nostres corredors en el nou mapa de prioritats europees (els espots electorals, a petició meva, els vàrem filmar al mateix port de Barcelona).

1.- El nou reglament europeu confirma definitivament la metodologia de treball de la Comissió Europea, basada principalment a definir inversions ferroviàries per criteris de creació de riquesa i de valor afegit per a l'economia europea. El nou reglament també aprova el mapa de projectes prioritaris de la xarxa ferroviària principal que incloïa el corredor mediterrani, un mapa que la Comissió Europea ja va proposar a l'octubre de 2011. 

Aquesta proposta de la comissió va ser aprovada àmpliament el desembre del 2012 al comitè de Transport del Parlament Europeu (33 vots contra 5), un comitè del qual he tingut l'honor de ser-ne membre des del 2009. Aquell dia de finals de desembre del 2012 va ser també un gran dia: vaig aconseguir que fossin aprovades totes i cadascuna de les 33 esmenes que vam presentar conjuntament amb el Port de Barcelona, per tal que el nostre port fos inclòs dins de la xarxa de prioritats ferroviàries. Avui aquelles esmenes també han estat totes aprovades!

2.- Dilluns a la nit, en el debat al plenari sobre el vot d'avui, vaig dir que per primera vegada el port de Barcelona seria inclòs en la xarxa ferroviària prioritària europea i vaig recordar que el 2003 el Govern d'Aznar no l'hi va incloure. Va ser lamentable la rèplica que va fer-me el diputat popular espanyol Luís de Grandes, que va dir que "tots els governs del PP havien estat partidaris del corredor mediterrani". 

Alguns diputats presents a la sala van riure, és increïble com en el seu discurs els polítics espanyols falten sovint a la veritat sense rubor, només cal mirar els mapes oficials de la UE (això em vaig limitar a respondre-li). En lloc de dir molt bé, felicitats, d'ara endavant treballarem plegats, el discurs polític espanyol en ple segle XXI segueix sent retòric, rígid i dogmàtic, incapaç de reconèixer la realitat i negant els fets i les veritats més bàsiques. Al meu compte de Twitter hi he penjat aquest migdia els vídeos de les intervencions del debat d'ahir.

3.- El corredor mediterrani serà finançat entre un 20% i un 40% pel pressupost europeu, mentre que el percentatge restant haurà de ser cofinançat per les administracions públiques estatals i per inversors privats, perquè els pressupostos de la UE del període 2014-2020 no cobreixen tota la xarxa europea prioritària. 

En aquest sentit, alts càrrecs de la Comissió Europeu, com ara Jean Eric Paqué, ja han afirmat en seu parlamentària que són partidaris de "condicionar els fons europeus a un país a l'efectiva construcció de la xarxa prioritària europea". Això va respondre'm a mi Jean Eric Paqué quan un dia li vaig preguntar què passava si un Estat membre ignorava les seves obligacions inversores: "Estem parlant d'una xarxa prioritària d'interès europeu", va recordar Paqué: "cal que alguns ports mediterranis siguin també ports europeus, perquè fins ara sense connexió ferroviària els ports mediterranis europeus només són ports locals, que només serveixen la seva indústria local i el seu hinterland local".

Notícies relacionades

4.- En aquest sentit, cal remarcar que el Corredor Mediterrani podrà ser també co-finançat amb "project bonds" (emissions de bons específics per projecte), una iniciativa del Banc Europeu d’Inversions i de la Comissió Europea per tal de captar capital d'inversors privats per finançar la construcció dels corredors ferroviaris europeus. Per aquest motiu és tan important que els primers corredors triats estiguin basats en una sòlida anàlisi de cost-benefici, per tal d'assegurar una clara probabilitat de retorns als inversors pels beneficis generats per la inversió en qüestió.

5.- Vull agrair especialment a Izaskun Bilbaoeurodiputada del PNB i també membre del comitè de Transports, la seva col·laboració lleial i el seu gran treball durant aquests darrers tres anys: com a ponent del grup liberal en aquest reglament (el grup liberal li va fer confiança nomenant-la per a aquesta normativa molt important), sempre he tingut informació de primera mà de l'evolució de totes les negociacions en totes i cadascuna de les seves etapes, especialment dels trílogs (diàlegs a tres bandes entre Parlament, Comissió i Consell que és on es rematen les negociacions). El reglament d'avui no cal que passi pel trílog, ja que prèviament havia estat negociat i aprovat en aquestes reunions a tres bandes