tu i jo som tres
Les duelistes
Ana Pastor i Esperanza Aguirre, a ’El objetivo’ (La Sexta). /
És fantàstica la dimensió que aconsegueixen aquestes dues estimables criatures cada vegada que es troben cara a cara a la tele (El objetivo, La Sexta). Més que una entrevista, més que una entrevistada i una entrevistadora, el que en realitat han acabat conformant és un duel, un combat apassionant. Per més que cada una intenti circumscriure's al seu paper, o sigui, Esperanza Aguirre en el de la política i Ana Pastor en el del periodisme, es crea entre elles, immediatament, un clima bèl·lic molt espectacular i terrible. Les frases de la senyora Aguirre: «¿Vostè pensa seguir amb el seu al·legat o puc continuar? / ¿A vostè li ha quedat clar? ¿Li ha quedat clar? / Jo no utilitzo mai la paraula escrache, aquesta paraula la fan servir els que pensen com vostè, és a dir, l'esquerra radical», i les de la senyora Pastor: «No s'enfadi, que jo només faig preguntes / Resulta que vostè no sabia res de res de la trama Gürtel, ¿oi? / ¿No s'ha plantejat demanar perdó als ciutadans? / Amb el tema del papa i la mama [Aznar i Rajoy] vostè porta posat el fre de mà / Diu vostè que es porta molt bé amb Rajoy, i per aquí se senten rialles... ¡Gaire creïble no deu ser!», ¡ahh! aquestes andanades, aquest foc creuat, aquesta combativa intensitat espectaculariza la trobada. I l'entrevista es transforma en un desafiament o un repte entre les dues tremendes contendents. El resultat és atractiu. Des del punt de vista del periodisme clàssic, heterodox. El mateix entusiasme de l'entrevistadora, que és la que marca el ritme de la reunió, intentant que les seves preguntes siguin incisives i contundents, pot provocar una atmosfera d'ansietat. Un cert estrès.
Després d'aquest combat, de la senyora Aguirre ens n'han quedat dues certeses nítides. Una: que no és que fos la primera a destapar el cas Gürtel -com proclama ella amb orgull-, sinó que es va trobar per casualitat amb una cosa que no sabia què era i no ho va saber fins a quatre anys després, quan va començar a instruir-lo el jutge Garzón. I dos: que és una fervent defensora de les privatitzacions («Està arxidemostrat que el sector privat és més eficient que el públic») i que Rajoy comet un error al no fer servir més les tisores («Més retallades i menys impostos»).
De la senyora Pastor ens en queda l'esperit de combat permanent, el to muscular. Veient-la tan guerrera, la senyora Aguirre li va dir en un moment donat «Espero que vostè no estigui embarassada, ¡que no tinguem problemes!».
