tu i jo som tres
Pare i fill, emmanillats
Kevin i Pedro units amb grillons (‘Hermano mayor’, Cuatro). /
La iteració de cafres podria arribar a avorrir l'audiència. La tele ens cansa de tot. Per això, Pedro García Aguado (Hermano mayor, Cuatro) ja no només s'esforça a buscar famílies amb fills/filles que són verdaders bèsties: també esprem la seva imaginació buscant aplicar-los teràpies que siguin televisivament impactants, innovadores, i que ens sorprenguin, sobretot, que ens xoquin. Per exemple, aquesta setmana, el jove Kevin. No només és un noi absolutament descentrat, capritxós i violent: també té un pare que mereix tractament. Sentimentalment bast, amb un cor sord com una tàpia en tendresa, sensibilitat o emocions, incapaç d'exterioritzar un sol gest d'afecte, el pare de Kevin no ha pronunciat en tota la seva vida la frase t'estimo. I al veure Aguado que en aquella família el problema era de dos, va decidir sotmetre'ls a una teràpia d'acostament: els va col·locar unes manilles perquè estiguessin tot el dia enganxats l'un a l'altre.
¡Ahh! Fins i tot un ignorant com jo sap que aquest tractament és una pèrdua de temps. Per molts grillons que els posis a dues ànimes, no s'acosten. Pot produir fins i tot més aversió i odi entre elles. Però com a cop televisiu ha estat molt impactant i vistós. Que és el que es pretenia, naturalment.
SI ÉS GRATIS, NO VAL RES.- Pedro J. Ramírez ha estat a Torres y Reyes (La 2) i li han preguntat si va ser un error que al principi, anys enrere, els diaris optessin per oferir gratis els continguts a internet. Va contestar: «Va ser un greu error estratègic. Darrere dels continguts hi ha un treball professional molt costós. No posar-li preu significa que la gent creu que el que els dónes no val res». ¡Ahh! En quina trampa més tremenda es va ficar el nostre gremi, sí senyors, quan va néixer la xarxa. No s'ha de confondre valor i preu, advertia Machado molt abans que s'inventés internet. Efectivament. El valor és el que compta. Però el que té valor, costa. El cost humà, per exemple, que està patint el nostre company Marginedas segrestat a Síria des de fa gairebé dos mesos. Es van recordar d'ell a Torres y Reyes. Deia Ramón Lobo, un altre gran routier de la nostra professió: «Sortir al carrer, desplaçar-te, tocar la gent, informar sobre el terreny... Això no s'hauria de perdre». ¡Ahh! Quan alliberin el Marc i ens expliqui el que va passar, el que va viure i va patir, ¿algú pot creure que el seu testimoni no val res? ¿No té valor?
