tu i jo som tres
Francis, fuseller espanyol
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal /
Deixant de banda, per un moment, la manipulació dels informatius, TVE-1 s'hi està mirant molt per construir una graella amb fals entreteniment amb l'objectiu de provocar una eufòria que serveixi d'anestèsia. La nit dels dimarts, per exemple, en horari de prime time, ens col·loquen dos programes de disseny: España a ras de cielo i Sincronizados, seguits, un darrere l'altre. És pura teràpia de xoc. A Sincronizados han enviat a Dubai la pintoresca reportera Paqui Peña, i al crit d'«¡A Dubai l'espanyol està de moda, l'espanyol hi triomfa!», s'ha dedicat a seguir una professora que ensenya castellà en un elitista college privat, que costa 20.000 euros per alumne i curs. El reportatge ha consistit a persuadir-nos que ensenyar espanyol a Dubai és una meravella. Escenes de Paqui amb la professora en el selecte col·legi, després banyant-se a la platja, ballant a la discoteca i, també, en el fabulós apartament que el college posa a la seva disposició. I fins i tot hem conegut el seu nòvio, un pollastre molt elegant a qui no pot fer petons al carrer, ni en cap lloc públic, perquè està severament prohibit (també està prohibit que les nenes, al col·legi, ensenyin els genolls), però això no té importància, perquè allò és fantàstic, tot són diners i alegria, i aprendre espanyol és d'allò més chic.
¡Ahh! Vam haver d'aturar el nostre canari flauta Papitu, perquè ja estava amb les maletes disposat a sortir volant cap a Dubai. Li vam dir, ¡espera, que ara ve el programa de Francis Lorenzo A ras de cielo! Va valer la pena, perquè allò de Francis encara va ser més preciós. «Viatgem per Espanya per descobrir les formes més curioses que tenim de divertir-nos», ens deia. I, en efecte, ens va fer una passada per la muntanya russa de Port Aventura, pels musicals patis i terrats de Sevilla, per les festes populars de Canàries, i de cop i volta va aterrar a Girona per sumar-se a la recreació de l'episodi bèl·lic anomenat el Tercer Setge, del 1809. Disfressat de fuseller d'infanteria de les tropes espanyoles, i entre crits de «¡Per Ferran, per Ferran!», lluitava contra els francesos per restituir en el tron Ferran VII, aquell Borbó que primer va ser anomenat el Desitjat però que el poble va acabar anomenant el Traïdor.
Després d'aquesta llarga sessió televisiva, després de l'excitació i les piruetes de Francis Lorenzo i Paqui Peña, podria semblar que Espanya i l'espanyolitat és una festa. És el que pretenien. Però no cola.
