Sopar íntim a La Camarga

Excel·lent elecció de restaurant per part de Maruja Torres. Per tenir intimitat i quedar bé amb Albert Om, l'ha portat a sopar a La Camarga (El convidat, TV-3). ¡Ahh! Quina decisió més oportuna. L'Albert li deia mirant amb tendresa i interès el centre de flors que els havien col·locat al mig de la taula, entre tots dos: «Escolta'm, ja que som aquí explica'm alguna cosa que no hagis explicat mai. La Camarga és el lloc ideal per explicar secrets». I Maruja va respondre: «A mi ningú pot fer-me xantatge, perquè tothom sap que jo he follat molt. A la 'gauche divine' aquell punt meu de xarnega i barri xino els donava molt de morbo», i reflexionant sobre el sexe des de la talaia dels seus primers 70 anys, va acabar dient: «Tingues sempre present, Albert, qu 'polvo' que no fots, ¡'polvo' perdut!».

Home, d'aquest sopar a La Camarga Albert Om n'hauria de prendre nota per a pròximes edicions del programa. Potser si en el futur sorgís la possibilitat de fer un convidat amb María Victoria Álvarez, l'exnòvia de Jordi Pujol fill, la prodigiosa sonoritat d'aquest restaurant permetria dimensions acústiques d'indiscutible interès general. Al marge d'aquest sopar, els moments de reposada quietud a casa de Maruja han estat lluminosos. 

Notícies relacionades

Els presseguers ploren

Guerres de religió

Lleugera d'equipatge, sense lligams, deia fumant-se al narguilé una shisha amb fulles de poma: «No tinc fills. És un privilegi. Si en tingués, ara haurien de viure de mi. Però la que viu de mi només sóc jo. I, a més, ja tinc la casa pagada». I des d'un dels prestatges de l'aparador, Terenci Moix i Manolo Vázquez Montalbán assentien amb la mirada. Conec una mica Maruja. Només una mica. Però encara amb aquest poc puc garantir que la frase que va tancar el programa és totalment exacta: «Ha guanyat el Planeta i el Nadal, però sempre diu que el seu gran èxit no és ni periodístic ni literari: el seu èxit és haver sobreviscut al futur que l'esperava».

LES SALUTACIONS DE L'ADVOCAT DE BÁRCENAS.– Deliciós doble sentit, i afilat avís a governants, el que ens va deparar l'advocat de Bárcenas, el lletrat Javier Gómez de Liaño (Al rojo vivo, La Sexta). Va dir: «Quan vaig al locutori de la presó a comunicar-me amb el senyor Bárcenas sempre començo preguntant-li com es troba, com està. I després, immediatament, envio una salutació als que ens estan escoltant». ¡Ahh! Igualet que a La Camarga.