Els patriotes del feixisme
Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal. /
Quin tros de viatge que ha fet Jon Sistiaga (Canal+) buscant per Amèrica del Nord aquells que es fan dir a si mateixos Els patriotes. A primera vista, veient-los tan estrafolaris, fan venir ganes de riure. Després, quan hem vist com parlen, com actuen i l'arsenal d'armes que tenen, el riure dóna pas tot seguit a l'ensurt. Des de les Milícies de Michigan, fins als Cavallers de Ku Klux Klan de Missouri, passant pel Grup Creacionista de Kentucky, els Minutemen d'Ohio, o el moviment Nació Ària, que és el més racista i radical, la tournée de Sistiaga ha estat una espècie de malson, una espècie de tètric paisatge amb el fantasma de Hitler emergint a cada racó. «Són conspiranoics, violents, racistes, integristes, s'anomenen patriotes i consideren que Obama acabarà amb la nació perquè el seu cognom és estranger, el seu pare era musulmà i ell està al servei d'una conspiració», ens advertia Jon mentre visitava un delirant museu que han muntat en què adoctrinen els nens sobre la seva idea de la creació del món. És a dir: Adam i Eva només van tenir un fill, Abel, el bo, el beneït per Déu. L'altre, Caín, va néixer perquè Eva va tenir relacions sexuals amb la serp, i és l'origen del mal al món. Vist aquest negre personal en conjunt, en diacronia, semblen quatre gats sense importància diluïts entre els 316 milions d'habitants d'aquest gran país. Però Sistiaga ens alertava sobre el seu letal sistema de penetració en la societat: no busquen conformar una gran massa de seguidors, busquen influir a través d'internet alguns joves perquè es transformin en patriòtics killers i que actuïn en solitari.
Com deia un d'aquests líders neonazis, mentre acariciava un fusell kalaixnikov amb 300 bales al carregador: «No jueus, no hispans, no homosexuals... Ser patriotes és tenir cura de nosaltres mateixos. És l'orgull de la supremacia blanca. Tant és qui estigui davant, tant és el que sigui: ¡dos trets al pit i un al cap!»
El viatge de Sistiaga no és només el retrat dels col·lectius nazis nord-americans. És un toc d'atenció que transcendeix. A Europa cavalquen els moviments ultres, en un renaixement dantesc. A Espanya els reaccionaris extremistes comencen novament a donar mostres de la seva violència. L'atac dels feixistes perpetrat a l'espai Blanquerna de Madrid, el dia de la Diada, és un preocupant símptoma.
