Moguda xiripitiflàutica
Més que un talent show sembla una edició final del Tu sí que vales, el concurs friqui que feien a Tele 5. És comprensible que
TVE-1, després de perdre, anys enrere, Operación Triunfo, hagi volgut tornar al concurs musical. Però amb fórmules com La voz i El número uno, instal·lades potentment a les graelles de la competència, necessitaven trobar un estil que els diferenciés una miqueta. I ho han intentat encarregant-li el treball al gran savi en aquesta matèria, Tinet Rubira (Gestmusic). Tinet ha fabricat un còctel. Els ingredients que li han sortit millor són el dinamisme i la simpatia. Ha aconseguit la gesta que Carlos Latre -sense fer imitacions- funcioni bé com a presentador i resulti fins i tot cordial i entretingut. La variant d'involucrar els mestres de l'orquestrina de música, i donar-los protagonisme com a jurat dels aspirants, hauria estat una idea boníssima si no hagués acabat tot en una chirigota, en pla La banda del empastre. I pel que fa a la selecció de criatures concursants, aquí l'originalitat ha consistit -almenys en aquest primer programa- a incrustar-hi molt friqui. Atorguem el primer premi a la criatura més xiripitiflàutica, el despendolat i maduret Luis Sagasti, de Talavera de la Reina, que va sortir bàsicament a moure's i a llançar puntades. Una espècie de bufonada de kung-fu de rodalia.
OH HAPPY, MOLT HAPPY .- També TV-3 ha penetrat en el món musical amb el concurs Oh happy day. Hi competeixen virtuosos i estimables grups corals. Ja n'han emès dues o tres edicions. No és un programa perjudicial, tot al contrari. A casa, el nostre canari flauta Papitu ja ha pronosticat que mereixen estar en la gran final les corals Messengers de Taller de Músics i Ol'Green. Aquest últim conjunt ens va fer dissabte una suggestiva interpretació d'aquell Voulez vous coucher avec moi ce soir, el picant passatge de la peça Lady Marmalade que amb tanta picardia va popularitzar Patti LaBelle. A mi particularment aquest concurs de TV-3 m'agrada i sobretot em tranquil·litza. L'hi han encarregat a la productora Veranda i és possible que havent aconseguit aquesta fabulosa contracta a La seva aquesta companyia de produccions televisives hagi quedat complaguda i no torni a insistir perquè li contractin també noves temporades d'aquell terrorífic Gran Nord, aquella espècie de disbarat en forma de culebró.