Sexe rus

El defensor de la infància vol que s'imparteixi educació sexual basada en la literatura del segle XIX

3
Es llegeix en minuts

L'advocat oficial de la infància russa és Pavel Astakhov. La seva missió és protegir-la amb les armes de la llei. És una espècie de fiscal general de nens i adolescents. Astakhov ha declarat estar absolutament en contra de tota forma d'educació sexual a les escoles. Aquesta lluminària pedagò­gica, dels serveis de la qual gaudeix la immensa Mare Rússia, ha recomanat que l'educació sexual es realitzi a través d'un bon coneixement de la seva literatura. Els múltiples admiradors que tenen Gogol, Puixkin, Dostoievski, Tolstoi i Txékhov a tot el món mai havíem pensat que la lectura del seu immortal llegat podia ser tan didàctica en el fascinant terreny de la sexualitat i l'erotisme humans, almenys en el sentit estrictament escolar del terme.

Hi ha poques literatures que hagin explorat amb més profunditat i bellesa la dimensió eròtica i amatòria de la nostra espècie. ¿Qui no s'ha emocionat amb la tragèdia d'Anna Karènina, amb els seus desgraciats amors amb l'oficial Vronski i el seu suïcidi ferroviari? ¿Qui no ha rigut i fins i tot sofert amb les cròniques d'aventures i desmesures del pare dels Karamàzov? ¿Qui no ha disfrutat, almenys estèticament, de la immensa originalitat de la Lolita de Valdimir Nabokov? ¿A qui pot semblar-li que aquestes i tantes altres obres amb què ens ha enriquit la literatura russa siguin tractats d'educació sexual per a adolescents? Excepte d'una manera indirecta, molt indirecte, poca cosa tenen a dir sobre l'ús de profilàctics i preservatius, sobre els perills d'un sexe a edats tendres al segle XXI, sobre la fecunditat femenina, la facilitat d'un embaràs involuntari, i menys encara sobre els perills de les malalties venèries en els nostres dies. Però res d'això acovardeix el peculiar senyor fiscal de la infància que per ella vetlla a Rússia.

Imaginin-se els nens russos intentant descobrir i buscar consell en les pàgines que Puixkin va compondre sobre la vida d'Eugeni Oneguin el 1833, amb la finalitat d'entendre les relacions sexuals dominants en aquest segle XXI a la Santa Rússia. O recórrer a Dostoievski per comprendre la relació potent que existeix entre la repressió sexual i la vida mística en la intensa consciència del petit dels germans Karamàzov. I tot això, naturalment, durant la tendra edat que va dels 8 anys als 17. Perquè, sense que sorprengui a ningú l'estadística, gairebé la totalitat dels russos més grans dels 17 anys han perdut la virginitat, o coneixen bastant a fons el que és una vida sexual.

Rússia, igual que molts altres països en un altre temps soviètics, no necessita badocs amb càrrec burocràtic per establir les regles sexuals del joc de la ciutadania. Si el poc talent que mostra l'esgarriacries oficial de l'erotisme rus s'apliqués a la verdadera protecció de la pràctica sexual de l'adolescència, Rússia hi sortiria guanyant. Però Rússia, tot i ser immensa en la seva grandària, no és res més que un altre país.

Notícies relacionades

A l'Índia -on no hi ha càrrecs oficials com el que ostenta aquest insensat- la gent jove aprèn amb sorprenent celeritat sobre el sexe, l'erotisme i fins i tot l'amor. I això no impedeix, desgraciadament, que estiguin passant tants casos de violacions i maltractaments a les dones com els que avui, afortunadament, han mogut tantíssimes ciutadanes -i ciutadans- a exigir que es posi fi d'una vegada al que eufemísticament molts anomenen «violència de gènere», així com a les violacions i crueltats a què són sotmeses dones i nenes en aquell país. Aquests són problemes i no els que s'imagina el fiscal en qüestió.

Ho són també al nostre país, i de quina manera, com sabem tots. I són problemes, sovint tragèdies, de molta més importància que no resol la mera lectura de la literatura clàssica. La immensitat de l'estupidesa del fiscal rus de la infància es tan gran que només podria comparar-se amb la d'un fiscal general del Regne d'Espanya que ens recomanés llegir la immortal Regenta de Clarín o el Poema de Mío Cid, amb les seves desgraciades Doña Elvira i Doña Sol, per educar en els detalls i secrets de l'erotisme, el sexe i l'amor, els nostres nois i noies. Ells, sovint, anant a la discoteca ja en tenen prou. Sociòleg.