¡Prou de 'palmeros', prou de la casta!

Potser el títol que dóna nom a aquestes línies l'han escoltat unes deu mil vegades durant aquests últims mesos, i amb raó, perquè és una vergonya. No m'agrada dirigir-me a la política ni als que la practiquen amb el terme 'casta' però la ciutadania, el poble, estem cansats, no podem més amb la situació política d'Espanya, i necessitem un canvi. Ho dic jo, un amant de la política com a eina per preservar el benestar de tots i cada un dels ciutadans que formen un país, però és que els polítics no evolucionen, s'han estancat i no van més enllà de discursos plens d'ambigüitats escrits per becaris mal pagats, i discursos que busquen l'interès propi, o partidista. Necessitem la regeneració, però ja.

Els ciutadans, siguem joves o no tant, n'estem farts, fins al capdamunt, de la insensatesa amb què alguns agafen les regnes pensant que són caps del seu món i que no són empleats dels ciutadans, cosa que no és veraç. Som els seus caps, i no ho accepten, perquè tenen molt a amagar, són com una màfia.

Les seves intervencions es caracteritzen per discursos plens de poca llum, discursos que són destinats a deixar malament el del davant, i exalçar el seu partit. Discursos que paràgraf a paràgraf són interromputs per forts aplaudiments dels 'palmeros' menys indicats per fer-ho, els que potser tenen més coses a amagar, però segueixen ocupant un escó, i el del Govern.

Mentre escric aquestes línies és impossible no pensar en la dramàtica sessió plenària de dijous, en què un president del govern feble, agafat per tots costats, intranquil i depenent d'un senyor que està empresonat, va sortir a la palestra amb un discurs ple de poques explicacions, atacant l'oposició, i recriminant els errors d'altres en èpoques anteriors. I és que les sessions plenàries del Congrés es converteixen cada vegada més en espectacles de l'estil 'a veure qui aplaudeix més fort i més estona'. És una vergonya.

No s'adonen que el que necessitem els ciutadans són respostes, responsabilitats polítiques, peti qui peti. Perquè vivim en un suposat Estat de Dret, i no és admissible que un partit s'hagi estat, presumptament, finançant il·legalment durant més de 20 anys. No és admissible ni decent que un partit hagi guanyat les eleccions suposadament gràcies a grans quantitats de diners que els han dotat de més recursos per poder fer-ho. És una vergonya.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Els ciutadans n'estem farts, necessitem un canvi, si no això acabarà com el rosari de l'aurora, per això és necessari que els joves ens interessem, que entrem en política, perquè és necessària més que mai la regeneració política per acabar amb la màfia que ens està fent caure en picat. No hem de permetre-ho, hem de preservar una sanitat pública i una educació pública de qualitat, perquè això és la política, defensar els drets, defensar els ciutadans.

Però això, només ho sabem els que la sentim, els que la valorem. Perquè la política no és una professió, és una vocació. Per això, fem-los fora, Rajoy, dimiteixi.