Un estudi de cine al traster familiar

Consell '(sobre)saliente': “Fer el que t'agrada i ser el millor en això, és l'única manera de fer que el teu negoci funcioni. Ningú treballarà per ell ni li dedicarà més hores que tu mateix"

Entrar aIntricate Productionsés submergir-te en un mini-estudi de cine en ple centre deSabadell. Ho tenen tot. Tenen sales polivalents, un milió d'ordinadors, estudi de so, una llarga taula rodona per a les reunions i sessions de brainstorming (parauleta de moda) i, evidentment, una taula de ping-pong. Si un dia ensumen què es cou en aquest traster reconvertit a productora, no s'espantin. Des del carrer, tant poden sentir música dels 80 com els millors èxits d'ahir i d'avui o el "Pobre Miguel". Però deixin-se sorprendre. Així es distreu aquest equip --principalment format per home, llevat de la Sisca, la becària-- i que tenen una mitjana d'edat que no supera els 26.

Amb menys d'un any de vida, la productora ha estat "fitxada" per clients com el Futbol Club Barcelona, Kawasaki, BBVA, P&G o Seinco, van participar en el llargmetratgeFaro sine Islai també en un concurs internacional sobre vídeo-documental d'un dels museus més importants de la II Guerra mundial, elMuzeum 1939, a Gdansk (Polònia). Graven, munten, editen, creen, són experts en Motion Graphic, 3D, animacions, espots publicitaris, el que surti. "La idea d'Intrincate Productions és que el client vingui amb una idea al cap i en surti amb un 'pendrive' o amb un DVD. Tenim les eines per cobrir nosaltres tot el procés", explica Pere, el propulsor d'aquesta empresa familiar, mà a mà amb el seu germà gran Feliu.

Els dos germans, amb estudis molt complementaris i molt de l'audiovisual, es van il·luminar en un viatge en AVE direcció Madrid. ¿Per què no muntem alguna cosa? El Feliu, el gran, llicenciat en biologia marina, va començar gravant vídeos marins --fixa't quines coses, tu-- i es va adonar que tenia massa coses per aprendre en muntatge i post-producció, així que va decidir acabar els seus estudis a Madrid, a l'Escola Trazos. El Pere, per la seva part, volia fer direcció hotelera i, a un sol any d'acabar la carrera, la seva ment va fer clic i es va passar al costat --negre, incert i meravellós-- del cine, concretament a l'Instituto del Cine de Madridon va estudiar Direcció i Interpretació. "Ni jo sabia que m'agradava tant el cine, en realitat. Jo vaig fer teatre a l'escola i aquestes coses, però res més i direcció hotelera tampoc em disgustava. Però en qüestió de dues setmanes em vaig dir: me'n vaig a fer cine". I què visquin les intuicions, ¿oi?

A Madrid, ja, els dos germans van començar a fer coses i a realitzar algun o altre projecte compaginant les habilitats d'un i altre com la pel·lícula 'Faro sin isla', de Cristobal Arteaga, per a la qual van reunir un equip de més de 40 persones. ¿I després de la pel·li, què? Amb Edu Zamora --un tipus amb ganes, enamorament professional ipso facto i ara 'cap' de postproducció, animació i 3D a Intricate-- acorden que això ha de seguir. Segon projecte a la vista: vídeo corporatiu per a la multinacionalProcter&Gamble(propietària de marques com Williams o Gillette). El resultat és tot un èxit i és com que anima qualsevol. Decideixen canviar el rumb, a Madrid no els queda res i a Barcelona tenen un traster la mar de bonic --sense arreglar-- que es pot convertir en la seva futura oficina. Així creen Intricate Productions: s'armen un bon equip, hi porten amics i amics d'amics de Madrid i Infojobs i Linkedin fan la resta. Ja ho tenen. A la família Intrincate (Hermes, Sergio, Loren, Borja, Feliu, Sira, Jan i Pere) només els falta un estudi, un bon estudi. "La inversió que hem fet per arreglar aquest traster és important (típic lloc de bicis, ferralla i coses-que-ja-ningú-vol-a casa), però és perquè confiem en el projecte a llarg termini --explica Pere-- la maquinària i els aparells són cars per si mateix, però tota aquesta habitació l'he pintat i arreglat jo mateix!", s'excusa molt bonament. El lloc és increïble i no descarten oferir algun taller d'estiu o curs algun dia.

Enmig de l'entrevista, el Pere ens ensenya els departaments mentre la mayor part de l'equip, cap per avall i realment concentrats, es dediquen als seus projectes. Moltes vegades mengen de tàpers o menjar escombraries (beneït McDonald's del costat) i, a vegades, gairebé sense aixecar la vista de la pantalla. "És una feina que enganxa, però també vull desmitificar una mica la vida del 'freelance'", adverteix. Admet que sí, que té molts avantatges, que quan no hi ha pressió o tenen una setmana més relaxada es disputen batalles al ping-pong com si no hi hagués endemà. "Això no ho pot fer una persona que treballa de 09.00h a 14.00h, però quan tenim algun projecte a la vista podem estar treballant 20 hores seguides o rodant o muntant fins a la matinada. Això és així".

Malgrat tot, ho té clar: no ho canviarien. Un equip jove, fresc, amb idees renovades encara que realistes, "volem expandir el mercat més enllà d'Espanya, això està molt malament... però sense moure'ns de Sabadell, ¿eh? que l'Skype i el Gmail funcionen molt bé". I ho deixen clar, a manera total de declaració d'intencions: "Intrincate Productions va néixer per convertir-se en la primera productora del Vallès, no parlem de facturació, encara que treballem per diners". Traballem+per+diners. Maleït ideal pseudoutòpic que, últimament, sembla tan difícil d'entendre. Eh, última cosa: per suposat es desvinculen per complet de l'anunci de la seva ciutat, Compra a Sabadell, que va sortir a la llum fa pocs dies. Ells són l'antítesi de semblant atemptat al gust. Silenci incòmode, de vergonya ajena.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

D'acord, oblidin-ho, però retinguin el seu nom i vagin a veure'ls:Intricate Productions.

Postpublicat al blogJóvenes (sobre)salientes