Aclarint l'assumpte de Google i el dret a l'oblit
Logotip de Google a la seu de la companyia a Brussel·les. /
¡Que fàcil que és escriure sense haver aprofundit prou ni tenir criteri sobre el tema! Llegeixes una nota de premsa, un parell d'articles i et converteixes en expert. M'agradaria saber quants d'aquests periodistes s'han llegit el dictamen sencer, la LOPD, la Directiva Europea, el projecte de Reglament, la jurisprudència i les resolucions de l'AEPD.
Per començar: el TJUE encara no s'hi ha pronunciat, l'advocat general,Niilo Jääskinen, ha publicat les seves conclusions, que no vinculen eltribunal (que encara està deliberant). En fi, ja que han aconseguit cridar l'atenció sobre el tema, que serveixi d'alguna cosa.
¿S'aplica aGoogle la normativa espanyola deProtecció de Dades? Google fa anys que s'excusa que el seu domicili social és a Califòrnia. L'AEPD diu que com que els resultats de recerca i els anuncis depenen del lloc des del qual s'accedeix al servei, en la mesura que Google Inc. és responsable del tractament de dades i aquí té un establiment per gestionar aquells que es dirigeixen específicament a l'àmbit geogràfic espanyol, està subjecta a la llei espanyola. El senyor Jääskinen també ho creu. Aquesta és la conclusió més important i si el TJUE la recull, hi haurà grans canvis que afectaran totes les empreses d'internet que eludeixen lanormativa europea.
¿És Google responsable dels continguts que indexa? El buscador rastreja els llocs d'internet per mostrar la informació que contenen creant unaxarxa (índex) d'enllaços però sense emmagatzemar la informació. La responsabilitat pels continguts que apareixen en els resultats de recerca és de qui els ha publicat i davant aquest s'han d'exercir els drets. La font original haurà d'evitar el rastreig o indexació d'una informació si aquesta vulnera drets legítims. El buscador serà responsable només quan no atengui les instruccions de la font sobre l'ús que pot fer de la informació que publica. ¿Qui decideix sobre les vulneracions i conflictes dedrets? Els jutges, que per a això estan, només faltaria que Google es convertís en un tribunal internacional universal.
¿Existeix el dret a l'oblit? Existeixen drets que defensen el respecte a la privacitat i el futur Reglament europeu parla de “dret a l'oblit” per adaptar-los a l'entorn actual i a internet, i que segueixin complint la seva funció. El tractament de dades personals alienes, indiscriminat i a perpetuïtat tampoc és un dret. Òbviament no hi ha un dret a l'oblit generalitzat, ja que cap dret és absolut, tots troben el seu límit natural en altres drets. Aquesta és la gràcia i no és gens nou. Compte a parlar alegrement de censura i manipulació, aquests drets també serveixen per corregir falsedats i inexactituds abans que es converteixin en història i s'assumeixin com a fets irrefutables.
