La pel·lícula del cap de setmana: les bales de goma incontrolables i el clauer violent de Bertran Cazorla

Tinc molt mal de coll. Així que avui parlaré baixet. Jo és que els parlo encara que vostès em llegeixin. O així m'ho imagino, que els sento més a prop.

Avui he esmorzat suc (quin mal a l'empassar), un ibuprofèn i la notícia matutina de la detenció de Bertran Cazorla a la comissaria de Nou de la Rambla de Barcelona. Bertran és periodista, col·laborador habitual de 'La Directa', que no es caracteritza per acompanyar els argumentaris oficials dels governs i  lesinstitucions catalanes, precisament.

Doncs ha acabat amb els seus ossos al calabós. ¿Per què? Segons els seus companys, s'ha acostat a preguntar sobre una actuació policial davant la citada comissaria a primera hora del matí. Que es va quedar mirant, i que els mossos es van acostar a identificar-los. El següent, segons aquesta versió: forcejaments, puntades de peu i cops de puny. Ha hagut de ser traslladat a dependències sanitàries per ser tractat dels cops, això ja no és la versió d'una de les parts, és un fet que ja és greu. "Per ser periodista, ets molt mal educat", diuen que va dir un agent --de ment preclara-- abans d'aquests fets.

Detencions

I jo, doncs, no m'he sobresaltat, perquè com vosaltres ja sabeu vinc de Madrid i he passat els estius del 2011 i el 2012 convivint amb diverses situacions d'aquestes. L'agost del 2011, Gorka Ramos del diari 'La Información' va rebre una brutal pallissa a les portes del Ministeri de l'Interior, que, vaja home quines coses, algú va gravar. Els càrrecs que se li van imputar: atemptat a l'autoritat. Mireu el vídeo, i jutgeu vosaltres mateixos. Uns dies més tard i en l'entorn de la visita papal, dos amics meus, tots dos de l'ofici, també van ser retinguts, tancats en furgons policials, i sí, agredits de forma que mireu, no em dóna la gana d'explicar perquè va ser molt dur i ells gairebé prefereixen oblidar. Aquí un d'ells en relata alguna cosa. El més bonic que els van dir els agents nacionals quan ningú els podia sentir ni veure va ser "perio-listos rojos de mierda, tu carnet de premsa me lo paso por los cojones".

Doncs per ser representants de l'autoritat, aquests sí que van ser mal educats.

Podria parlar-los també de quan aquest mateix any, al maig, dos fotoperiodistes habituals dels 'escraches' de la PAH madrilenys van ser detinguts als seus domicilis --no al carrer mentre perpetraven els suposats delictes sinó uns dies després, com en els millors dies de Videla-- i acusats de... atemptat contra l'autoritat (ja en són dos).

Indignació

Així que de sorpresa, sorpresa, el que es diu sorpresa, cap. Si de cas indignació, una miqueta més 'high level' quan a més veig que alguns carreguen contra els mitjans de comunicació, així de sobte. Com si aquests periodistes, 'freelance' o de plantilla, no intentessin publicar en un espai d'àmplia repercussió la foto que fan, la història que descobreixen o la dada que troben, perquè ho llegiu o ho veieu vosaltres. Mare meva, que fàcil que és criticar.

És igual, que em perdo: parlàvem de Bertran i no tinc gaires més coses a explicar perquè estem esperant que el deixin anar de la comissaria de Travessera de les Corts. Vaja, que estic omplint i crec que es nota.

¡Espereu! puc parlar-vos de què fa el Bertran, quines fotos fa, quines històries explica i quines dades descobreix. ¿Saben allò de la Delegada del Govern a Catalunya homenatjant la División Azul en un acte de la Guàrdia Civil de fa un mes? Doncs sí senyores i senyors, fue Bertran el que ho va explicar primer quan ningú (ningú) s'hi havia fixat. Llegiu aquí la repercussió de la seva informació els dies posteriors. I és un exemple perquè, a títol personal, s'està treballant fa anys un mapa interactiu (hi podeu participar, animeu-vos) amb la presència del partit feixista i xenòfob Plataforma Per Catalunya: condemnes, baralles, agressions, manifestacions ideològiques tremendes. També a l'Anuari dels Silencis Mediàtics ha publicat reportatges sobre morts i detencions en comissaries...

Ai, que a mi em sembla que alguna cosa sabien els mossos de qui era el Bertran quan, després de prendre-li les dades a la força, no l'han deixat sortir al carrer com a l'amic que l'acompanyava. Digueu-me neuròtica.

Suport

Van passant les hores i els seus familiars, amics, companys periodistes i diversos diputats de diverses forces s'hi han acostat: David Fernàndez, David Companyon, Josep Vendrell , Joan Josep Nuet i Ferran Pedret. Tots pregunten i ningú sap res. Com si les comunicacions entre comissaries i jutjats es fessin per tam-tam. Ai la transparència, quan arribarà a les institucions. Si jo pago un impost amb la meva targeta i al minut rebo un sms amb el càrrec, em rebenta que hagin passat vuit hores i encara no sapiguem de què se l'acusa. La febre per la meva gola irritada em fa imaginar un nou servei públic dels departaments d'Interior: "Subscriviu-vos a la nostra 'newsletter' i sereu puntualment informat de si la seva dona, marit, fill o amant està detingut en dependències judicials i de què se l'acusa. El seu govern telemàtic, gràcies”. Molt 'orwellià', però, amb tot això dels sistemes de vigilància ianquis i els espies de Método 3, ningu em pot dir fantasiosa. Són recursos mal utilitzats, simplement. I a més no es produirien aglomeracions com les que es veuen en aquesta imatge d'ara mateix davant la comissaria, que fan molt lleig a la ciutat, a més ques'estalviaria la despesa pública en sanitat que es produirà quan vagin caient desmaiats com a mosques per la calor. Doble avantatge, feu-me cas.

Vaig llegint per amenitzar la versió oficial dels mossos. En realitat són dos, una darrere de l'altra i contradictòries: en un principi han dit que Bertran ha agredit amb les claus del seu clauer dos agents. No, no rigueu, que ho han dit. Els mateixos que ahir van declarar en el judici pels altercats del 29-M no controlar la trajectòria de les bales de goma que disparen. Tot molt com de la T.I.A de Mortadel·lo i Filemó, em sembla a mi. Com bé apunta  'La Directa', és una mica estrany ja que a l'entrar en una comissaria com a “futur detingut” et prenen moneder, mòbil i claus. Però en fi, que si en els còmics es passen serres dins de bocates de pernil pels barrots, no seré jo qui contradigui aquesta declaració. Ah, que no sóc jo, si els mateixos mossos els que ho han canviat minuts després: ara sembla segons Vilaweb que Bertran estava amb altres “passats de voltes sota els efectes del consum d'alguna substància o alcohol (¿li han fet alguna prova? no se sap, però ho han deixat anar tal qual) davant de la comissaria de Ciutat Vella” i hauria increpat els agents des del carrer. Com que no ho tinc clar, entro a Twitter i pregunto als mateixos mossos que veig que puntualment han informat de detencions nocturnes per tràfic de drogues a Masdenverge i robatori a Martorell i Platja d'Aro. Però d'això, res.

Periodisme

15:40 i encara no surt... em confirmen per Whatsapp els càrrecs, que ja semblen ferms: desobediència i, endevinin què: atemptat contra l'autoritat, sí. Tres de tres. Ja ho veuen. Així està la nostra professió: els presidents ens parlen a través de plasma, i si sortim a preguntar nosaltres, delinquim... quan no ens tanquen un mitjà públic o ens enterren en ETS per "causes alienes a la nostra voluntat".

Mireu, no us doneu per perduts: no deixeu de creure en el periodisme. Igual que en política, ni de lluny som tots iguals. Com podeu comprendre i malgrat els acudits, això ha deixat de tenir gràcia fa temps. Ara us deixo, que vaig a buscar el segon ibuprofèn i, desgraciadament, crec que quan surti Bertran no ens explicarà res que no hàgim sentit abans.

Notícies relacionades

El periodista Bertran Cazorla surt en llibertat després de ser detingut pels Mossos

ICV-EUiA exigeix que Espadaler doni explicacions sobre la detenció del periodista Bertran Cazorla

Postdata 16:26: ja ha sortit. Les seves primeres paraules: em van detenir per demanar la identificació a un agent. El que he dit. Un 'deja vu' de merda.

El blog de Merche Negro.