L'acord a l'ONU

Contribució catalana a la seguretat

La societat i les institucions s'han mobilitzat pel tractat sobre el comerç mundial d'armes

4
Es llegeix en minuts

Avui a la seu de les Nacions Unides de Nova York s'inicia el procés de signatura del Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA), adoptat per l'Assemblea General el passat 2 d'abril. Un tractat que ha de posar les transferències mundials d'armes sota control, fixar uns criteris d'obligat compliment, exigir als Estats que no es desresponsabilitzin dels impactes de les seves vendes. El descontrol del comerç d'armes permet que dictadors, criminals i màfies organitzades puguin abastir-se al mercat mundial i, així, obtenir armes amb les quals acaben vulnerant els drets humans. Exigir als Estats una avaluació rigorosa dels riscos d'a-questes vendes, obligar-los a dur a terme uns registres precisos i establir mecanismes de supervisió generarà una millor seguretat global.

ÉS EVIDENT: la consecució del TCA no ha estat una victòria fàcil. No comptava amb l'adhesió inicial de les principals potències armamentístiques, que recelaven de qualsevol possible fre al seu desbocat negoci. I s'ha hagut de fer front a la forta i activa oposició dellobbyde les armes i de la indústria militar. I, en aquesta doble feina, la societat civil per la pau i els drets humans ha estat cabdal: a mitjans dels 90 va posar el crit d'alerta sobre les greus conseqüències de la desregulació del comerç d'armes i a principis de la dècada del 2000 va concretar la petició: aconseguir una normativa global que en regulés les transferències. Durant aquests anys, la Campanya Armes Sota Control ha estat altaveu d'una consciència ciutadana que, conjuntament amb els centenars de milers de víctimes, reclamaven una solució urgent als Estats. En el procés diplomàtic, s'hi han pogut veure tota mena d'actituds i preses de posicions per part de les diverses delegacions estatals que, al capdavall, són les que van prendre l'acord. És clar, Catalunya no hi jugava, en aquesta lliga. Però, a més de les delegacions estatals, també han tingut un paper actiu en tot el procés les delegacions de la societat civil. I, en aquest àmbit, Catalunya ha tingut una presència i un impacte molt superior, per exemple, a una desena d'Estats constituïts d'Europa.

El suport al procés del TCA generat des de la societat civil catalana no ha estat pas menor: a Catalunya, les tres organitzacions de la campanya, Amnistia Internacional, FundiPau (Fundació per la Pau) i Intermón Oxfam van donar a conèixer el problema i van generar un gran suport social i institucional: ajuntaments, Parlament de Catalunya, oenagés, gent del món de la cultura i la comunicació van mostrar el seu suport a la regulació del comerç d'armes. I durant el procés diplomàtic (4 reunions preparatòries i dues conferències) a més de la tasca d'incidència de FundiPau també s'ha comptat amb la feina d'anàlisi de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). Tot això sense oblidar que el precedent immediat de la campanyaArmes sota controles va assajar fa gairebé 20 anys a Barcelona, amb la coalicióHi ha secrets que matenque, amb l'impuls deVicenç Fisas, va aplegar per primera vegada en un treball d'incidència conjunt diverses oenagés no estrictament de pau però sí preocupades per l'impacte de la venda d'armes.

El procés del TCA, per tant, també ens permet aportar una mica més de perspectiva sobre un debat que els darrers mesos s'ha obert al nostre país: en cas que Catalunya avancés cap a cotes de sobirania, ¿quina política de seguretat i defensa hauria d'assumir? Al meu entendre, el debat s'ha formulat, encara, massa deutor d'una concepció de la seguretat que l'associa a força militar. Tradicionalment, les polítiques de defensa s'han centrat a garantir els interessos dels Estats, entesos com a maquinària, obviant la seva dimensió de comunitat humana. I, així, el paper de l'exèrcit i el militarisme sempre han estat clarament sobredimensionats. Però una política seriosa de seguretat ha de posar les persones al seu centre, identificar els riscos i amenaces que poden afectar la vida de la gent i mirar d'aportar-hi solucions.

Notícies relacionades

DES D'AQUESTA perspectiva, el TCA és una gran notícia: si el descontrol i la proliferació de les armes suposa cada any la mort de més de 500.000 persones, posar eines i mecanismes de prevenció per evitar que això passi és una cabdal contribució a la seguretat global.

I en aquest procés, Catalunya no és que pugui jugar-hi un paper en un futur hipotètic. És que hi ha jugat un paper ja ara. I, si només en clau de societat civil, Catalunya ha fet una aportació rellevant a un dels processos més cabdals dels darrers 15 anys, això vol dir que més enllà del debat de l'exèrcit, si es dotés d'estructures d'Estat i tingués voluntat política, podria fer una aportació encara més significativa en la construcció de la pau, la promoció dels drets humans i la creació de seguretat global.