LOMCE: de la ideologia a l'ideologisme

Un apreciat col·lega, parlant de qüestions de política educativa, em recorda i facilita l'accés a un extens i intens assaig deWertpublicat per la FAES, fàbrica d'ideologia del PP, la tardor del 2006. La ideologia de qualsevol signe fa temps que té mala premsa, encara que democràticament totes tenen el dret -i el deure- d'existir en la seva diversitat: «Falsa consciència» o «emmascarament de la realitat» són alguns dels dicteris que han hagut de suportar. L'ideòlegWert, revestit de sociòleg, va escriure fa set anys aquell assaig de dura reivindicació recentralitzadora per al seu partit; ara el mateix ideòleg, investit com a ministre d'Educació, promou l'enèsima reforma legislativa de l'educació per a tot un poble. Hi té dret, només faltaria. ¿Però quanta d'aquesta ideologia, recentralitzadora i ultraliberal, és legítim que introdueixi en la llei? Com a ideòleg, té dret a pensar per a un sector social; com a ministre, no obstant, té el deure de governar per a tot un poble.

És bo atendre algú tan reflexiu i moderat comPaul Ricoeur,que a Ideología y utopía adverteix que la inèrcia justificadora pròpia de tota ideologia pot fer que el grup social dominant pretengui que les seves idees d'una part es converteixin en universals. Ve a dir que podem passar de la legítima ideologia democràtica al menys legítim ideologisme de pretensió uniformitzadora. Igual que el cientisme és una concepció reduccionista de la ciència o el culturalisme és una perversió elitista de la cultura, l'ideologisme és un subproducte autoritari de la ideologia, un abús compulsiu que debilita la democràcia perquè atempta contra el seu pluralisme essencial. Un criteri pràctic per ponderar-ho seria el grau de participació social de cada iniciativa, que és gairebé nul en aquest cas; un altre seria una necessitat real majoritàriament sentida, francament dubtosa; i un tercer, en el qual ens centrem aquí, el respecte a la Constitució com a síntesi de les idees bàsiques del conjunt social. Doncs bé, el ministreWertllança la LOMCE amb estil compulsiu ideologista contra tres punts constitucionalment i socialment tan sensibles com la llengua, la religió i les finalitats educatives.

Constitucionalment parlant, les llengües de l'Estat espanyol -totes- han de ser «objecte d'especial respecte i protecció» (article 3.3), respecte que disminueix fins al menyspreu quan es pretén, amb conculcació competencial afegida, obstruir la política educativa catalana en matèria lingüística, que expressa, amb l'aval de molts anys i de moltes instàncies acadèmiques, socials i polítiques, una elemental protecció de la llengua catalana, la garantia de l'aprenentatge ple de la castellana -ratificat per totes les avaluacions- i un estímul a la igualtat d'oportunitats. ¿I què es pot dir de la religió? Perd el caràcter voluntari i adquireix pes de nou en els còmputs necessaris, entre altres efectes, per a l'obtenció de beques. Les qualificacions acadèmiques amb plens efectes són oficials i, per tant, unamarca estatal decisiva sobre la vàlua dels estudiants.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Però on l'ideologisme es descara és en la professió de fe mercantil de la primera línia del preàmbul del projecte de llei. Els preàmbuls no són d'aplicació directa, però expressen allò que és més important de la llei, és a dir, la sevaànima, el seu sentit genuí. Doncs bé, comença dient que «l'educació és el motor que promou la competitivitat de l'economia i el nivell de prosperitat d'un país», un trist frontispici d'una reforma educativa -¡no econòmica o laboral!-. És increïble que això vingui del partit que ha fet de la Constitució un baluard inexpugnable, perquè també la concepció constitucional de l'objecte o la finalitat de l'educació és atacada per aquells que diuen que en són els grans defensors. L'article 27 de la llei diu al seu punt 2: «L'educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals».

Canviar la prioritat de l'objecte personalitzador de l'educació per la de l'objecte mercantil és un gran frau d'aquest ideologisme intolerable, i evidentment no és una qüestió menor: perquè dels principis dels preàmbuls neixen derivades concretes com anar contra matèries de pensament crític -com la Filosofia o l'Educació per a la Ciutadania-, com l'abús competencial en l'establiment i el control de programacions i avaluacions -les revàlides generals- i especialment el menyspreu de l'equitat i la inclusió que es respira en una gran part dels canvis proposats. El ministre del conjunt mor a mans de l'ideòleg compulsiu d'una part.