Quan la Mònica irritava Mas

Ha estat molt enginyós, molt ben escenificat i construït, el joc que ha practicatRoger de Gràciaaquesta setmana aLa meva, entrevistant els grans entrevistadors que han passat per TV-3, des deCasas fins aBarberà,des d'Omfins a laTerribas.Encara que hagués estat just dedicar-los també un detall, unsouvenir, a altres grans que han practicat brillantment el gènere de l'entrevista ala teva, comPuyal,l'Otero,ArúsoCuní,l'exercici deRoger, mimetitzant l'estil dels seus entrevistadors entrevistats, ha estat disfrutable. En particular quan es va asseure davantMònica Terribas,a l'estilLa nit al dia, i li va començar a preguntar «Per què, per què, per què ets tan agressiva?», i sobretot quan li va demanar que evoqués l'entrevista més tensa que recorda haver tingut.

Va contestar laMònica:«L'última amb el presidentArtur Mas».¡Ahh! La recordo perfectament, sí. Va ser a finals de novembre del 2011. Aquí els la vaig explicar, i la vaig titular«Ni l'ombra del més mínim feeling». Efectivament, va ser una trobada aspra. Eren aquells dies en quèFrancesc Homsacabava d'anunciar dràstiques retallades a TV-3, i laMònica va posar contra les cordesMas dientli -en forma de pregunta- que tota aquesta maniobra d'aprimament, en realitat, obeïa a un servil pacte amb el PP. ¡Ahh! Aquella entrevista, en realitat, va ser el xoc de dos conceptes, de dos models, dela meva: el model de laMònicai el model del Govern. QueMònica Terribasabandonés TV-3 poc després no va ser res més que la conseqüència d'aquesta divergència.

Notícies relacionades

Menys humanitat

EL BCE aspira a l’estabilitat

Però no voldria acabar aquest apunt sense ressaltar un altre moment, segons el meu criteri molt més tremendo, i d'una autenticitat demolidora. Va ser quan laMònicava advertir, va constatar, va confirmar:«Al llarg dels meus anys a La nit al dia, jo he tingut assegudes davant meu persones que, mirant-me als ulls, em deien coses que després s'ha comprovat que eren absolutes mentides. Menteixen mirant-te als ulls, sense cap problema, Roger».

¡Ahh! Aquesta verificació de la impostura, de la cara dura, de la barra, del desvergonyiment, que laMònicaha anat comprovant al llarg dels seus anys d'entrevistadora, no només és patrimoni dels polítics. És, a més, un canalla exercici comú a molts que s'enfronten als mitjans de comunicació amb aparent versemblança. Gent sense escrúpols que estan on estan perquè han estat ensinistrats en la mentida.