ANTOLOGIA DE BESTIESES POLÍTIQUES
Ruiz-Gallardón, un polític amb fre i marxa enrere
"La justícia és gratuïta, però no gratis"
El ministre Alberto Ruiz Gallardón, durant la comissió de justícia al Congrés. /
Vet aquí l'exemple d'un professional de la política que així que ha ocupat undespatx de ministresembla que s'hagi oblidat d'una part del seu bagatge ideològic. Si abans era considerat "traïdor al PP"i "lacai del Govern del PSOE", ara gent del seu propi partit qualifiquen de conservadores algunes de les seves propostes.Alberto Ruiz-Gallardón,ministre de Justícia, ha posat el fre i ha fet marxa enrere, com el títol de la surrealista obra teatral de Jardiel Poncela.
El periodista i escriptorJuan José Millás va atribuir al seu dia a Ruiz-Gallardón la següent frase: "Cal casar-se amb l''Abc' i anar-se'n al llit amb 'El País". Aquesta manera de viure la vida política li ha comportat bufetades dialèctiques des de diversos flancs. La seva màxima rival de sempre,Esperanza Aguirre, va arribar a retreure-li que es creia que era "el progre per antonomàsia" i fins i tot "Déu".
A ell no el disgustava el doble joc, ja que sempre ha volgut donar-ne una de freda i una de calenta. Ja fa una vintena d'anys que va declarar: "Jo no he sigut mai roig. Sempre m'han agradat les llibertats. Sempre he estat progressista, el que passa és que abans no m'adonava que el verdader progrés estava en els partits conservadors [...] Sempre he dit que sóc de dretes i, a més, crec que la gent està evolucionant". Un altre periodista i escriptor,Manuel Vicent, va dir d'ell que era "elpolític més perillósper a l'esquerra que té la dreta".
Parentius exòtics i complexos
Estem, doncs, davant un personatge complicat des que als 19 anys (ara en té 55) es va afiliar a les joventuts d'Aliança Popular. Un personatge amb un pare monàrquic -José-María Ruiz-Gallardón-- que va ser empresonat el 1956 per haver conspirat contraFranco. Quines coses: el pare del conspirador José María i avi d'Alberto, el periodistaVíctor Ruiz Albéniz, àlies Tebib Arrumi, havia cantat les gestes del mateix Franco a la guerra del Marroc. Amb el pas del temps, l'ara ministre es va casar amb una filla d'Utrera Molina, un dels nou ministres franquistes que encara segueixen vius. Amb aquests i altres exòtics parentius (per exemple, renebot de l'il·lustre músicIsaac Albéniz), ¿com no ha de ser complex un paio així?
Que Alberto Ruiz-Gallardón no en tenia prou havent estat el senadormés votat de la història d'Espanya (1.344.395 vots el 1993), president autonòmic de Madrid i alcalde de la capital d'Espanya amb tres majories absolutes, va quedar clar en el moment en quèMariano Rajoy li va oferir entrar al seu Govern el desembre del 2011. Rajoy li va pagar amb un ministeri important el suport rebut quan a ell li van girar l'esquena notables sectors del PP després de perdre les eleccions del 2008.
“La justícia és gratuïta, però no gratis”
¿El nou president del Govern sospitava que el Gallardón amb fama deprogre perillósper als carques peperos desfiguraria tant el seu perfil? Un any després de ser nomenat, Gallardón va advertir: "A mi no em van fer ministre per estar penjat en un retrat del ministeri". Gairebé totes les proposicions de lleis que ha fet com a governant han anat o estan anant en direcció contrària al que s'esperava del seu tarannà obert. Lareforma de la justícial'ha enfrontat fins i tot amb les associacions de magistrats més conservadores, i s'ha atrevit a desafiar jutges i fiscals: "¿Com no han de protestar si els hem pres una paga i els hem reduït els dies lliures de 18 a 12?" Davant el cobrament de noves taxes per a ciutadans corrents i la pujada "desorbitada" de les que estaven en vigor, va pronunciar la kafkiana frase: "La justícia és gratuïta, però no gratis". També va causar estupefacció entre els que un dia van veure la cara amable de Gallardón en l'anunci que s'estava estudiant la possibilitat d'implantar lacadena perpètuaper a determinats crims. Ell, com a bon coneixedor de la importància del nom per sobre de la cosa, la va anomenar "cadena permanent revisable". Fi estilisme.
Retorn al llunyaníssim passat
El principal terratrèmol ministerial de Gallardón s'ha produït amb el projecte dereforma de l'avortament, orientada a derogar l'actual llei de Salut Sexual i Reproductiva (que permet avortar en les primeres 14 setmanes de gestació) i caminar en direcció a la que el 1985 es va basar en els tres supòsit coneguts, inclosa la malformació del fetus. Curiosament, aquesta llei socialista que despenalitzava l'avortament va ser recorreguda el 1983 davant el Tribunal Constitucional per l'Aliança Popular de Fraga Iribarne, i qui es va encarregar de presentar el recurs va ser --oh, quina casualitat-- el pare de Ruiz-Gallardón. En l'actualitat, el fill ministre ha defensat la desaparició d'aquest supòsit de malformació invocant un conveni de l'ONU que Espanya va subscriure el 2008 i que no és clar que sigui obligatori. Gallardón ha estat contundent: "La discapacitat no pot significar un tracte desigual i una reducció de drets. I aquesta no discriminació s'ha d'aplicar també als concebuts i no nats [...] Jo hi estic completament identificat". Dirigents del PP han expressat discrepància amb l'eliminació del supòsit del fetus danyat, i neurocirurgians i especialistes li han demanat que abandoni aquesta idea. En un escrit públic adreçat a Gallardón es diu: "Cap societat, i menys podent-ho evitar, té el dret de carregar a cap ésser humà amb patiments més enllà del que és imaginable".
La maternitat i les dones autèntiques
Els que al seu dia van elogiar aquell Gallardón que essent president autonòmic va concedir un permís matrimonial a una funcionària lesbiana, i al capdavant de l'alcaldia madrilenya va oficiar el casament de parelles homosexuals, han quedat perplexos a causa de determinades declaracions sobre la dona. Per exemple: “La llibertat de la maternitat és la que fa les dones autènticament dones.” I quan al principi del seu mandat es va despenjar dient que la seva reforma de l'avortament seria“la més progressista”, probablement pensava en afirmacions com ara: “En moltes ocasions es genera una violència de gènere estructural contra la dona pel simple fet de l'embaràs [...] Penso en la por de perdre la feina per un embaràs,” etcètera. La reacció de les organitzacions feministes no es va fer esperar: “No som menors d'edat”.
Dies enrere, Gallardón va ser interpel·lat al Congrés dels Diputats per les socialistesElena Valencianoi Carmen Montón. “¿Per què ho fa, què li han fet les dones?”, li va preguntar la primera. El ministre va respondre: “Nosaltres reposarem el dret dels no nats”. I poc després va afegir: “Ladefensa dels més feblesjustifica la meva vida política.” Per descomptat que el vocable febles es refereix exclusivament als que han estat engendrats i encara estan pendents de néixer. Pel que fa als febles ja nats, el partit de Gallardón no ho sap ni contesta, a jutjar per la deshumanitzada fredor que utilitza per afrontar la crisi econòmica en detriment dels més desafavorits.
