¿Tenen temps de llegir aquesta pàgina?

Demà al matí, a l'hotel Regina de Barcelona es produirà un curiós esdeveniment. Els autors que han publicat un llibre i que pretenen que es vengui per Sant Jordi esmorzaran, se saludaran i seran fotografiats. Fa anys que hi ha més escriptors que fotògrafs. A simple vista, podria semblar que els autors es coneixen entre si i que transmeten una complicitat escolar que els fa més selectes que el comú dels lectors. S'ha dit que un llibre ajudava a triomfar. El que ignorem és qui és el verdader triomfador. N'hi ha prou de veure l'amalgama de cares somrients per adonar-nos que el paper social de l'escriptor ja no és el que era. El dia de demà serà una festa en honor del llibre com a producte industrial. El seu contingut, l'enginy de la trama, el rigor dels arguments, l'emoció de la bellesa... haurem de deixar-los per a un altre dia.

Al migdia els informatius ja anunciaran els llibres més venuts de la jornada. Al capdavall, el dia del llibre no és un homenatge a la creació sinó a la venda. La quantitat de llibres venuts pressuposa la qualitat de les obres. Tanta gent no pot equivocar-se. ¿Realment és així? En tots els processos democràtics, reglats o no, existeix un risc d'error a l'hora d'elegir un governant o un llibre. I és cada vegada més elevat quan els editors renuncien a la inspiració de l'autor per encarregar títols d'acord amb l'època. Sovint n'hi ha prou amb una subtil manipulació del títol perquè susciti la curiositat del comprador, que no n'ha de ser necessàriament el lector. Al capdavall, de tots els llibres venuts demà, ¿quants seran llegits i significaran un enriquiment espiritual del comprador? Per una altra part, ¿qui fa aquest rànquing? ¿En què es basa? Aquestes xifres aparentment inapel·lables, ¿potser són certes? ¿Aconseguiran despertar l'impuls gregari de les multituds?

El món editorial del dia de demà ens ofereix un limitat florilegi de temàtiques. Per una part, hi ha la ficció i aquell odiós anglicisme anomenat no-ficció. També hi ha els llibres biogràfics de prohoms estimats i també decelebritiesque busquen en l'edició de qualsevol llibre amb el seu nom el mateix efecte que tindria un perfum, un automòbil o una samarreta per a l'estiu. La irrupció d'aquests autors, que en realitat són només mers publicadors, foragita els escriptors més ortodoxos. Durant un dia es converteixen en personatges d'una suposada intel·lectualitat. S'introdueixen en les taules de venda i actuen de metàstasi sobre la resta de llibres, als quals només pot defensar l'autor, que es veu incapaç d'enfrontar-se a les grans maquinàries de màr­queting que arriben al mercat d'aquell dia amb tots els aparells de seducció.

La crisi no impedirà que es compri un llibre per Sant Jordi. El que passa és que fa uns anys la gent en comprava quatre o cinc i ara es limitarà a un. Aquest és el perill per als autors d'ebullició lenta i de destil·lació individual: que vinguin les aigüeroles delfast booki deixin els autors boquejant entre el llibre informàtic i la tonteria impresa concebuda com una incrustació de pedreria per disfressar el que és popular de selecte, i l'analfabet, d'aca­dèmic.

Sant Jordi és una festa bonica i tampoc s'ha d'exigir que els escriptors de tot pelatge mostrin els seus mèrits per entrar al mercat. Al capdavall, el mercat sovint és tràgic, però més tràgic seria el despotisme il·lustrat d'una edició limitada als suposats lectors sensibles i ex­quisits.

Notícies relacionades

M’ofens, Uclés

¿Repetirà Moreno la majoria?

Sant Jordi és una festa a la plaça pública amb el pretext del llibre, però podria ser també un moment de reflexió per sortir del gest lleuger del comprador de cromos o del col·leccionista de firmes. El moment més important del llibre no és ni la seva escriptura, ni tampoc la seva edició, ni la seva divulgació i venda. Potser aquest acte de soledat que comporta la lectura, que ens porta a mons ignots però també penetra en la boira de les nostres pròpies incerteses. Mals temps avui per a la literatura.

L'estudiósGustav Lansonja ho va advertir a finals del XIX: «Des que l'home pot confiar en el coneixement, el joc ja no el diverteix i l'artista ha estat suplantat pel científic». Potser la lectura no és indispensable per viure, però ens ajuda a conèixer-nos millor. La crisi que s'atribueix a Sant Jordi no és, doncs, un problema d'IVA ni de la suposada carestia dels llibres, sinó del fet lamentable que el món quotidià és més fort que la bellesa dels mons aliens i inventats. Alguns exlectors esgrimeixen l'excusa de la falta de temps per dedicar-lo a la lectura i s'autoenganyen al no voler admetre que aquest temps que els falta no és tant per a la lectura com per a si mateixos. Almenys Sant Jordi tenia un drac per combatre. Nosaltres, res.