¿Nazis?

El 5 d'agost del 1940Janusz Korczak es va aixecar de la llitera que presidia la sala principal de l'Orfenat del carrer Krochmalba deVarsòvia. Es va remullar la seva cara de projectes amb l'aigua de seda que entapissava el terra de verd vell. Poc després va ser arrestat. Aquell metge polonès, conegut pels seus contes infantils, i director del centre per a orfes, va ser deportat amb 196 nens a Treblinka. Diuen que cap nen va plorar. Cap va tractar de fugir. Empassant-se el dolor es van aferrar al seu mestre i un testimoni va descriure el pas. Van desfilar a poc a poc com en processó, tan lents i silenciosos que trencava l'ànima. Korczak va marxar al capdavant de tots ells.

Elsnazis no erenafectats per la hipoteca, ni directius de cap companyia aèria, ni periodistes crítics amb un govern, ni tan sols eren demòcrates vinguts a menys. No parlaven mai de manifestants contraris exercint els seus drets, ni que envoltar congressos fos més o menys raonable, ni de manifestar-se davant de lavivenda d'algú encara que pugui semblar incòmode. No obligaven a saber català, ni castellà, ni els anava o venia cap de les coses que ara es diuen. Avui no puc parlar d'empresa, ni de somnis, ni de res. Comença a ser ridícul per no dir coses pitjors que cada matí, al mirar la premsa espanyola (i altres) des de la llunyania anglosaxona com la classe política ibèrica s'ha tornat esquizofrènica. El pitjor és que sembla que actuar en aquesta constància dialèctica de bar té seguidors. ¿Com pot ser que una dirigent política digui que a Espanya hi ha actituds “nazis” i que no s'aixequin l'auditori immediatament i la deixin amb aquestes cinc lletres tatuades a la boca? Deu ser perquè ho veuen cru i la majoria d'aquests aplaudiments són bons a la cua de l'atur immediat.

Els nazis no eren ningú dels que ara són titllats de ser-ho. El que la història ens recorda és que els nazis enviaven, diàriament, centenars d'éssers humans a les cambres de gas. Van dissenyar mètodes per matar persones en sèrie de la manera més productiva possible. Amb el gas Zyklon-B van perfeccionar el sistema d'eliminar races, pensaments i opcions sexuals. Amb el fi de fonamentar terrorífiques teories racials, científics psicòpates en nom del nacionalsocialisme, injectaven cloroform al cor de persones de diferents races per comprovar els efectes en els òrgans una vegada morts.

Korczak va morir a Treblinka, amb gairebé dos centenars de nens pocs mesos després d'arribar al camp d'extermini. El seu record, i el dels milions de polonesos jueus, civils eslaus, presoners soviètics, dissidents, gitanos, discapacitats, homosexuals i testimonis de Jehovà que van morir en aquell sinistre recinte es perden en la història juntament amb els sis milions que van aniquilar els nazis a la resta de camps d'extermini.

Tenim l'obligació moral de mantenir intacte el record de les víctimes d'aquella terrible matança. Les tortures dels nazis no poden ara quedar en la metàfora. No és just, per als que van ser aniquilats, utilitzar el nom dels seus botxins per definir el contrari polític quan aquest té una actitud intolerant o quan a un pobre imbècil exdiputat se li acut omplir-se de merda fins al coll. No podem dir 'nazi', i ja està, a qui no pensa com nosaltres, per molt violent que sembli, per més que cridi, per més que ens sacsegi, per més que interpreti erròniament una situació lingüística o una llei hipotecària. ¿Ens hem tornat bojos? És un insult a la capacitat mental dels éssers humans mantenir aquesta idiota manera de fer discursos populistes, fàcils i perverses.

La intolerància va ser el germen, junt amb altres factors, de l'extermini i dels camps de concentració. Per sort, ara la intolerància, en el pitjor dels casos i com a molt, els portarà davant un jutge. Espero que la “classe” política rectifiqui, que no es comportin com abanderats del ridícul més absolut i deixin estar aquest assumpte en mans de l'obvietat i de la lògica.

Però no siguem il·lusos, ja que parlant d'història entendrem precisament què busca tant de discurs recargolat. Recordem Paul J. Goebbels. Era prim i coix. Tenia una cama més llarga que l'altra. No s'assemblava gens a l'arquetip de raça ària que ell mateix obligaria a imprimir en milions de cartells. Va patir humiliacions de petit i fins i tot va ser rebutjat per l'Exèrcit quan es va presentar per combatre a la primera gran guerra. Però a nivell intel·lectual era intel·ligent, brillant, radical i cínic.

En un manual, Goebbels va escriure: "No hi ha necessitat de dialogar amb les masses, els eslògans són molt més efectius. Actuen en les persones com ho fa l'alcohol. La gent no reacciona com ho faria un home, sinó com una dona, sentimental en lloc d'intel·ligent. La propaganda és un art, difícil però noble, que requereix de genialitat per portar-la a terme". Quan va ser nomenat ministre d'Instrucció per al Públic i Propaganda va passar a ser el responsable del missatge oficial a tots els mitjans de comunicació. Per donar credibilitat al moviment nazi va mantenir la moral militant ben alta. No requeria de grans esforços a causa de les exitoses campanyes de guerra per part dels nazis. No va ser fins a la segona part del conflicte que va demostrar ser un mestre en això de manipular l'opinió pública. Malgrat els intensos bombardejos i que les ciutats germanes estaven convertides en ruïnes, la propaganda va invitar el poble alemany a no defallir, a no perdre l'esperit i, fins i tot, a reforçar la confiança en Hitler.

Quan Alemanya estava a punt de caure sota el pes de l'Exèrcit aliat, va inventar armes secretes i fortaleses impenetrables perquè la gent, encara amb una baioneta entre pit i l'esquena, seguís creient en la glòria militar que tard o hora arribaria. El primer de maig de 1945, després d'enverinar els seus sis fills, Joseph Goebbels es va clavar un tret al cap. Per bé o per mal, la propaganda delTercer Reichva ensenyar als polítics i agitadors del món que més val una mentida creïble que una veritat inversemblant.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Intel·lectuals brillants, propaganda manipulant l'opinió pública a fi de mantenir la moral militant alta, invitació a no defallir en l'intent encara que s'hagin d'inventar “brots verds”, “finals de la crisi”, informes financers falsos i sobretot polítics de tertúlia i periodistes agitadors donant prioritat a un bon nombre de mentides creïbles per sobre de veritats inversemblants. És tan actual i identificable que espanta.

Postpublicat aEl blog de Marc Vidal